Per fi, després de molts dies de preparacions, petits maldecaps i il·lusions arribà el dia 13 de desembre. A Tàrrega podien votar 13.263 persones; poc més de 3.000 persones més que en les darreres eleccions ja que en aquest dia, en aquesta consulta, tots hem de poder decidir: els catalans residents aquí i majors d’ edat, els joves que tenen a partir de 16 anys i tots els immigrants que treballen i viuen a Tàrrega perquè tots som catalans i targarins.
Informem, doncs, que a la nostra població han exercit el seu dret a vot un total de 2.862 persones, cosa que suposa un 21,45% del cens estimat.2.690 de les quals ho han fet a favor de la independència dels Països Catalans, 104 en contra, 67 en blanc i s’ha comptabilitzat un vot nul. El SI representa un 94% dels vots a favor, és a dir, una aclaparadora majoria.
A Tàrrega, el Col·lectiu Perquè Vull! continuarem treballant a favor de la nostra independència nacional i través del dret a decidir, el dret a l’autodeterminació. I perquè aquest es dugui a terme a tot el territori, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, de forma lliure, democràtica, pacífica i legal, caldrà, però, plantar cara als Estats Espanyol i Francès. En aquest marc caldrà, doncs, algun dia desobeir les seves lleis, cosa que només serà possible amb la unitat popular.
Volem felicitar des d’aquí, també, als impulsors i organitzadors de la Plataforma Tàrrega Decideix per la senzilla raó de fer possible un projecte tan ambiciós com aquest. A tots ells i a tots els col·laboradors el nostre suport i la nostra felicitació per la seriositat i la feina ben feta.
El proper 13 de desembre és el dia en què els ciutadans de 161 municipis del Principat poden exercir el seu dret a decidir sobre la independència nacional del nostre poble. Tàrrega n’és un d’ells i el col·lectiu Perquè Vull! hi donem tant moralment com amb recursos humans el nostre suport. Malauradament, i és cert, aquestes són consultes no vinculants, però hem d’entendre que no són només simbòliques. Són una petita forma d’accedir al nostre dret a l’autodeterminació com a poble oprimit: dret democràtic irrenunciable i sistemàticament negat pels Estats Espanyol i Francès.
Si aquestes consultes es realitzen és perquè els ciutadans les hem organitzat autònomament. L’Estat Espanyol i la seva suposada “democràcia constitucional” no ens deixa exercir legalment aquest dret més que legítim. Cap Ajuntament ni la Generalitat poden convocar un referèndum d’aquestes característiques perquè l’Estat, i cal que ho diguem ben alt, ens ho prohibeix explícitament. Això és el que no podem obviar el dia 13: l’Estat Espanyol ens continua oprimint tot i que d’una manera més subtil: amb una Constitució fruit del pacte del franquisme i els partits que governen a Madrid i a Catalunya. Cal veure el joc que han jugat les cúpules del PSC en intentar silenciar aquestes consultes a molts ajuntaments.
També volem remarcar que com a col·lectiu decididament independentista i d’esquerres, defensem el marc territorial de la nació completa: el marc dels Països Catalans. El País Valencià com la resta de territoris són part d’aquest poble malgrat que, degut a l’opressió que des de fa més de tres segles patim, alguns independentistes puguin dubtar-ho. Allà també hi ha independentistes i això és un fet. Les fronteres administratives existents no són altra cosa que l’intent de dividir-nos i negar-nos la unitat com a poble: de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Al nostre poble s’ha configurat la Plataforma Tàrrega Decideix per tirar endavant aquest ambiciós projecte. Com dèiem ha de ser una entitat privada la que organitzi la Consulta perquè de no ser així es pot transgredir la legalitat. El que nosaltres entenem és que no ens podem quedar aquí, no ens hem de sotmetre a unes lleis que ens empresonen. Tard o d’hora el poble català haurà de plantar cara als Estats espanyol i francès i desobeir les seves lleis. No podem ser covards ni creure i confiar en el suport d’Europa. Plantejar-nos aquest procés d’autodeterminació en el marc de la Unió Europea implica deixar fora de la voluntat popular la decisió sobre el model econòmic, social i cultural que volem per a uns Països Catalans independents. Tampoc creiem en la fórmula de la independència indolora que alguns prediquen des d’un suposat Parlament independentista. Els partits polítics ja han demostrat amb fets les contradiccions que pateixen en relació als seus estimats discursos. La classe política és obsoleta: han de demostrar que posen la voluntat popular catalana per sobre de la legalitat espanyola.
Per últim volem deixar clar que malgrat ser independentistes i dir Sí en la Consulta no creiem que una sobirania plena seria solució a les problemàtiques de la ciutadania. Hi ha més d’un milió d’aturats arreu dels Països Catalans, la precarietat laboral és elevadíssima, sobretot entre els joves i els immigrants, i la corrupció política i judicial és ja un fet prou assumit. En definitiva, la crisi econòmica capitalista és el rostre més cruel i genuí d’un sistema basat en les explotacions dels recursos naturals, la injustícia i les desigualtats a escala mundial. El col·lectiu Perquè Vull! no creiem que la solució sigui tan sols la Independència nacional sinó també l’aposta ferma per un canvi en les relacions socials, econòmiques i humanes en profunditat.
El passat 30 i 31 d’octubre tingué lloc la ja habitual celebració del Correllengua de Tàrrega. Obrí els actes el dia 30 la xerrada sobre la situació lingüística i política a la Catalunya Nord a càrrec de l’activista nord-catalana i membre de la Comissió dels 350 Anys, Marta Serra. Ens féu un retrat històric de les comarques del nord del país per entendre la situació actual en l’any en el què es recorda els 350 anys de la firma del Tractat dels Pirineus. També ens animà a assistir a la tradicional manifestació que es fa a Perpinyà pels voltants del 7 de novembre per reivindicar la catalanitat del territori i denunciar l’abús i el no reconeixement de la nostra llengua. L’explicació fou realment molt interessant i amena i comptà amb una trentena llarga d’assistents.
Després es féu una petita cercavila pel Carrer Major amb els Grallers de la Barra de Tàrrega fins la Plaça Major per continuar per segona vegada amb el concurs de porronaires. Hi assistiren més d’una seixantena de persones i es va poder degustar fruits secs, menjar pa amb vi i sucre i beure amb porró vi i moscatell alhora que se celebraven el concurs de titius, el d’estil lliure i el d’alçada, aquest per parelles.
El dissabte 31 d’octubre començà la segona jornada del Correllengua amb una cercavila amb gegants, grallers i capgrossos de Tàrrega, entre altres actuacions festives. Més tard, un espectacle infantil per la canalla al Pati amb xocolata desfeta i coca on hi assistiren molts nens i pares per gaudir de la festa per la llengua.
A la nit se celebrà l’acte més concorregut del Correllengua amb una forta assistència al concert d’Escalivada, Dijous Paella i El Belda i el Conjunt Badabadoc. Així tancarem una altre any amb activitats diverses per reivindicar l’ús social i el reconeixement oficial a tots els indrets dels Països Catalans de la nostra llengua. Sembla mentida que al segle XXI la llengua catalana encara no tingui el reconeixement oficial i, fins, estigui discriminada i perseguida en alguns territoris d’on n’és la llengua pròpia. De totes maneres el Col·lectiu Perquè Vull! no creiem que ens haguem de quedar aquí ja que a la Catalunya estricta la situació de bilingüisme oficial no és res més encara que una mostra encoberta de diglòssia en perjudici del català.
Esperem l’arribada del proper Correllengua i us agraïm el suport rebut a tots els que heu assistit o col·laborat en algun dels seus actes. Salut i utilitza la llengua!
Després de tres segles i mig de persecució política i lingüística, la realitat que es viu avui als Països Catalans és encara de conflicte lingüístic. La lluita per la conservació del català ha esdevingut una necessitat vital per a la nostra nació. La situació de bilingüisme oficial, no constitueix, una bona solució per al conflicte lingüístic i per a la normalització de la llengua catalana. L’apel•lació al bilingüisme, a més, sol servir només com a tapadora per obviar situacions claríssimes d’injustícia, d’opressió o de subordinació. Tanmateix aquest no és l’únic fenomen contrari a la normalització de la llengua catalana, també ho és la seva divisió, tal i com estan promovent alguns sectors del País Valencià.
Avui dia, i encara amb més motiu davant dels reptes de la construcció europea, ens cal enfortir la nostra personalitat com a poble. En aquest sentit, la llengua esdevé un element bàsic de la nostra identitat col•lectiva i un element clau per a la plena integració de les persones nouvingudes. Cada dia són més les ciutadanes i els ciutadans que perceben el procés de substitució lingüística que pateix la llengua catalana: mentre el coneixement de la llengua catalana avança i hi ha més persones que saben parlar-la i escriure-la, l'ús social de la llengua disminueix.
Si aquest procés no s'inverteix, la llengua catalana entrarà, fatalment, en fase terminal. Davant d’aquesta situació, a la llengua catalana li queden dues alternatives: la substitució definitiva per part de l’espanyol i el francès o bé la plena normalització com a llengua preeminent i comuna arreu dels Països Catalans.
D'aquí, la necessitat de mobilitzar, un altra vegada, la societat civil catalana aprofitant el dinamisme que ens ha caracteritzat al llarg de la nostra història. Per aquest motiu hem preparat uns actes festius i reivindicatius que pretenen arribar a gent de totes les edats:
Divendres 30 20h Biblioteca: Xerrada sobre l’estat de la llengua a la Catalunya Nord 21h Plaça Major: 2on Concurs de Porronaires, i sopar-tastet
Dissabte 31 17h Jardí Ateneu: Cercavila amb: La Fal•lera Gegantera, Esbart Albada, Pio Guantxo i Rosalia, Youngers Batucada, Dimonis de la BAT i Grallers de la Barra 18h Pati: espectacle infantil amb Albert Show Xocolatada i castanyes, amb l’Agrupament Escolta 23h Sala Mercat: concert gratuït amb DIJOUS PAELLA EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC ESCALIVADA PUNTXADISCOS PILÓS
El proper divendres 30 d’octubre s’inicia un any més el Correllengua a Tàrrega. A les 8 de la tarda tindrà lloc a la sala annexa de la Biblioteca Comarcal una interessantíssima xerrada sobre la història i l’estat de la llengua catalana a la Catalunya Nord, a càrrec d’una activista independentista nord-catalana. Les comarques catalanes del nord dels Pirineus (el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, mitja Cerdanya i el Capcir) s’annexionaren a França amb la signatura del Tractat dels Pirineus l’any 1659 i han romàs sota domini francès des de llavors. Aquest 2009 es compleixen els 350 anys d’aquell tractat i per això un seguit d’entitats socials i polítiques de la Catalunya Nord impulsen activitats de divulgació i reivindicació durant el mes de novembre. Com cada any, la flama del Correllengua acabarà el 7 de novembre amb una manifestació a Perpinyà, però aquesta vegada amb més sentit que mai.
Des del Col·lectiu Perquè Vull! de Tàrrega no oblidem ni obviem el nostre vertader marc nacional i per això creiem molt important conèixer les peculiaritats de totes les realitats socials i lingüístiques de cadascun dels territoris que van de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, o sigui, els Països Catalans. Portem 350 anys dividits com a poble i en el territori català sota domini francès s’ha intentat eliminar la nostra llengua i la nostra identitat durant tots aquests segles. Avui en dia, en conseqüència, la situació és molt preocupant i està clar que el català no té reconeixement oficial i continua menyspreat i atacat per l’administració francesa. De la mateixa manera, la resta de nació portem més de 300 anys d’ocupació sota dominació espanyola. Hi ha molts territoris en què el castellà està prenent espai al català i l’ús social de la llengua ha retrocedit i està retrocedint en les darreres dècades. Els governs del País Valencià o d’Aragó, en allò que ocupa a les comarques de la Franja de Ponent, porten dècades arraconant o posant traves per a l’ús i prestigi de la nostra llengua.
Així mateix, volem aprofitar per fer una petita reflexió i és que correspon als catalans i als catalanoparlants d’explicar i fer entendre als nous immigrants la importància que té la nostra llengua i la situació real de retrocés en què es troba. No podem passar-nos al castellà a la mínima; els hem de parlar en català i animar-los a què l’aprenguin i el parlin. El català es troba amb moltes problemàtiques arreu del territori i no hem d’oblidar mai que no només es parla a Catalunya.
Us animem finalment a què assistiu a tots els actes del Correllengua dels dies 30 i 31 d’octubre i especialment a què assistiu a aquesta interessant xerrada. Un cop finalitzi, s’anirà en cercavila pel Carrer Major fins a la Plaça Major i allí es realitzarà el II Concurs de Porronaires de Tàrrega. Us hi esperem!
5a edició del Correllengua de l'Urgell, organitzat per diverses poblacions de la nostra comarca. Una bona excusa per tal de trobar-nos a una festa que pretén ser un reivindicació de la nostra llengua.
Els objectius del Correllengua són dos:
- Reclamar un major ús social de la llengua en tots els àmbits que li són propis, tot incidint en la presa de consciència de la gent respecte aquest fet.
- La defensa de la unitat i l'oficialitat de la llengua catalana en tot el seu territori, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
Aquests objectius responen a la realitat lingüística i social del nostre país, que ens demostra que encara cal una tasca de suport a la llengua catalana.
Actes:
11h a Verdú, esmorzar popular i música.
12h Caravana per la Llengua de Verdú, a Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola, Tornabous, Tarròs, la Fuliola, Boldú i Castellserà.
13h a Castellserà, cercavila amb els Grallers de la Barra.
14h Dinar popular al pavelló de Castellserà. Seguidament, concert amb la rumba de Carinyosa de Carlitos, i lectura del Manifest per la Llengua.
17h al mateix lloc, espectacle infantil amb Albert Show.
Entitats organitzadores o col.laboradores: AEIG Marinada de Verdú, l'Esplai de Castellserà, Col·lectiu Perquè Vull!, La Rància, Ajuntament de Verdú, Ajuntament de Castellserà, Associació Guixanet, CAL, Diputació de Lleida i Consell Comarcal de l'Urgell
Tal i com estava anunciat, el passat 5 de setembre, el col·lectiu targarí Perquè Vull! realitzàrem els diferents actes previstos per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Aquest any també hem decidit avançar uns dies la celebració de la Diada perquè l’11 de setembre és la Fira de Teatre al Carrer i a efectes pràctics és molt més assequible així.
A la xerrada hi assistiren una quarantena de persones i anà a càrrec de la Mariona Lladonosa, membre de la Candidatura d’ Unitat Popular (CUP) de Lleida. Explicà el projecte de l’Ajuntament de convertir l’edifici del Roser d’aquesta ciutat en un Parador “Nacional”, o el que és el mateix, un hotel de luxe. Argumentà el seu posicionament contrari al projecte de la Paeria perquè no conserva el Patrimoni local per al conjunt de la ciutadania, perquè no ajudarà a millorar la degradació que el barri pateix i perquè el Parador esborrarà la història de la ciutat i del poble català ja que fouallí on resistiren i moriren els últims defensors de Lleida davant de les tropes borbòniques de Felip V el 1707. A continuació parlà un membre de l’Assemblea de Joves de Lleida (AJLL) per explicar l’actualitat del cas que pateix després de ser agredit i detingut l’11 de setembre passat mentre protestava pacíficament contra aquest projecte de la Paeria durant l’ofrena floral al Roser.
Imatge de la xerrada sobre el Roser de Lleida.
En segon lloc, començà l’àmplia mostra de cultura popular, seguida per prop de dues-centes persones i en la què hi participaren els Grallers de la Barra de Tàrrega amb els seus capgrossos, la Colla Bastonera del Pla de l’ Aigua de Lleida i els Bastoners del Casal Pere III de Balaguer. Durant la mostra es representà també el ball de la Polca d’Ours, un ball on s’implicà bona part de la gent que assistia a la mostra. Poc després, passades les 10 de la nit, s’inicià a la mateixa plaça de les Nacions el sopar popular amb gairebé un centenar de persones.
Ballant la Polca d'Ours durant la mostra de cultura popular
Els Bastoners del Pla de l'Aigua en plena actuació
Prop d'un centenar de persones al sopar
Tot seguit, tingué lloc la lectura del manifest abans de donar pas a l’actuació musical de Lo Noi Del Cirerer, un cantautor resident a Torà. Finalment, es posà música de fons per acabar una jornada popular i festiva dedicada a avançar cap a la independència dels Països Catalans.
Actuació de Lo Noi del Cirerer
Agraïm molt sincerament a tothom que ens ajudà a muntar els actes i a totes les persones que hi assistiren.
Salut i lluita!
Imatge que presentava la Plaça de les Nacions Sense Esta durant el sopar popular
És en aquest 2009 que recordem els 350 anys del Tractat dels Pirineus i, per tant, la divisió que això suposà per al nostre país ja que les comarques del nord passaren a formar part de l’Estat francès sota la monarquia de Lluís XIV, l’avi de Felip V. Els Països Catalans portem més de tres segles de lluita i resistència per tal de no acabar integrats i anorreats a tots els nivells pels dos estats que ens oprimeixen: l’espanyol i el francès. Avui, 5 de Setembre de 2009, data propera a la Diada Nacional de Catalunya, el Col·lectiu Perquè Vull! i l’Esquerra Independentista de Ponent ens donem cita a Tàrrega per afirmar una vegada més el nostre compromís i la nostra més ferma voluntat d’alliberament nacional i de classe.
Així doncs, diem que els Estatuts d’autonomia sorgits de la mal anomenada “Transició democràtica”mai han estat la resposta a l’opressió que patim com a poble i que mai hem cregut que la solució fos suplicar a Madrid o París que ens respectessin. Les reformes estatutàries sols han servit i serviran per continuar la nostra agonia nacional formant part d’ uns Estats que ens esmicolen i neguen la unitat nacional. És en els dies d’avui quan més cruament les classes populars dels Països Catalans estem patint la crisi capitalista. L’augment de l’atur és un greu problema per als ciutadans i la precarietat laboral continua imposant-se descaradament com un fet de normalitat, i de forma més contundent encara, entre els joves i els immigrants. La classe política i el poder econòmic de bancs i multinacionals en són els culpables. Aquesta crisi és fruit de la pròpia contradicció del model capitalista, insolidari i profundament injust per la immensa majoria de la població mundial ja que la condemna a la pobresa i a l’explotació. Com a poble que no renuncia a viure plenament la seva cultura no renunciem ni renunciarem, doncs, al dret democràtic de l’Autodeterminació, dret cabdal que ens ha de servir per seguir amb el nostre objectiu de transformar la societat per arribar algun dia a uns Països Catalans totalment lliures i socialment justos.
A Tàrrega, per segona vegada, organitzem aquests actes populars perquè creiem que la Diada ha de ser quelcom més que l’actuació institucional que cada any es repeteix al monument de la nostra ciutat dedicat a Rafael de Casanova. Reivindiquem, doncs, una jornada menys simbòlica i més popular, participativa i conscienciadora.
Perquè creiem que una altra Tàrrega és possible dins d’un projecte nacional de democràcia popular participativa.
Perquè els targarins no acceptem les decisions dels nostres polítics, que especulen amb el sòl, agredeixen el territori i provoquen un creixement demogràfic desmesurat.
I perquè creiem amb fermesa en la Unitat Popular com a eina per avançar en aquest camí de lluita.
Per una Tàrrega viva i combativa!
Per uns Països Catalans independents i socialistes!
El proper dissabte dia cinc de setembre, el Col·lectiu Perquè Vull! organitzarà un seguit d’actes per commemorar la diada de l’11 de setembre a la capital de l’Urgell. Com ja vàrem realitzar l’any passat i intentant defugir de les institucionalitzades celebracions que es porten a terme durant la Diada, el nostre Col·lectiu munta un seguit d’actes de caire més popular i que intentaran apropar més les reivindicacions pròpies d’aquesta data tan senyalada als ciutadans de Tàrrega.
Tots els actes es duran a terme a la Plaça de les Nacions Sense Estat i començaran entorn a les vuit de la tarda amb la xerrada que porta per títol “Salvem El Roser. Passat, present i futur”. Durant aquesta, gent de l’Assemblea de Joves de Lleida (AJLL) i de la Candidatura d’Unitat Popular de Lleida (CUP) intentaran explicar-nos la importància històrica que va tenir El Roser durant la derrota que patí el Principat a mans de Felip V, que acabà, com bé sabeu, l’11 de setembre de 1714 amb la caiguda de la ciutat de Barcelona. A part, la xerrada servirà com a presentació a Tàrrega de la campanya “Salvem El Roser, Gerard Absolució”, que serveix per a denunciar la conversió d’aquest edifici en Parador Nacional i alhora, l’agressió i detenció d’un jove que protestava pacíficament contra aquesta decisió el passat 11 de setembre.
Els actes continuaran a les nou del vespre amb una mostra de cultura popular a càrrec de diferents entitats de Ponent. Tindrem la presència de l’Associació Guixanet de Tàrrega, que actuaran amb els seus Grallers de la Barra i els seus cap-grossos, i els balls de bastons dels Bastoners del Pla de l’Aigua de Lleida i dels Bastoners del Casal Pere III de Balaguer. Tot seguit hi haurà un sopar amb productes de la terra a un preu popular de 8 € (es prega confirmar les reserves a la direcció de correu del Col·lectiu, perquevull@moviments.net). Per finalitzar la diada, hi haurà l’actuació musical del cantautor resident a Ponent, Lo Noi Del Cirerer.
A part d’aquests actes, diverses organitzacions de l’esquerra independentista de Ponent n’organitzen d’altres de cara a la commemoració de la Diada. El divendres quatre de setembre es celebrarà a Balaguer un sopar amb el lliuramentdels premis Moragues-Basset i Manuel Gonzàlez Alba i una posterior actuació musical, actes organitzats pel Casal Pere III de Balaguer. La nit del deu de setembre hi haurà a Mollerussa, una Marxa de Torxes per la Independència, acte organitzat, entre d'altres, pel Casal Popular l’Arreu. I com es habitual cada any, l’onze de setembre tindrà lloc a Lleida la tradicional ofrena al Roser i la posterior manifestació que comptarà amb mostres de cultura popular i un acte polític.
Esperem comptar amb vosaltres en la totalitat d’aquests actes, ens veiem a la plaça i bona Diada!
Un any més l’esquerra independentista de Ponent és prepara per commemorar la Diada, aquest any sota el lema: “Unitat Popular per la Independència i el Socialisme”.
Els actes comencen el divendres quatre de setembre a Balaguer amb el sopar de lliuramentdels premis Moragues-Basset i Manuel Gonzàlez Alba i una posterior actuació musical organitzats pel Casal Pere Tercer de Balaguer. El dissabte cinc de setembre el Col·lectiu Perquè Vull! celebrarà la diada a Tàrrega amb una xerrada sobre el Roser, una mostra de cultura popular, sopar i cantautor. I finalment, a Lleida el diaonze tindrà lloc la tradicional ofrena al Roser i la posterior manifestació que comptarà amb mostres de cultura popular i un acte polític convocat per l’Assemblea de Joves de Lleida (AJLL) i la Candidatura d’Unitat Popular de Lleida (CUP).
Enguany pren especial rellevància l’ofrena floral al Roser. per tal de denunciar en primer lloc la conversió del Roser en un Parador Nacional i a més a més, la repressió que comportà l’anterior diada amb l’agressió i detenció d’un jove que protestava pacíficament. Així mateix ho ha asseverat el regidor de joventut, Oriol Yuguero, cap de la comitiva del PSC a qui suposadament volia agredir el jove segons els Mossos d’Esquadra. Paral·lelament i prèviament a la Diada la campanya de suport “Salvem el Roser, Gerard Absolució” donarà a conèixer novetats sobre el cas i s’extendrà fora de Lleida per difondre el cas arreu de les Terres de Ponent i la resta dels Països Catalans.
Una trentena de persones assistiren el dia 17 d’aquest mes a la xerrada “Les raons de la crisi actual i les seves conseqüències i alternatives” organitzada pel col·lectiu targarí Perquè Vull! L’acte començà poc després de les vuit del vespre i consistí en una entenedora explicació sobre el funcionament del model d’economia capitalista. El Josep Manel Busqueta raonà i demostrà amb dades i estadístiques les enormes desigualtats i injustícies pròpies, intrínseques, que el capitalisme genera i després desmentí que les causes d’aquesta crisi actual hagin estat provocades per factors externs de l’economia tal i com plantegen a la ciutadania els governs i els mitjans de comunicació de masses. La crisi ve donada per les grans contradiccions del model capitalista que permet que més del 80% de la riquesa del planeta estigui en mans d’una minoria de la població condemnant a la resta, la immensa majoria, a viure amb pobresa, explotació i, fins i tot, a morir de fam. Per últim, exposà algunes solucions que el Seminari d’Economia Crítica Taifa creu que són les úniques que permetrien que no tornessin a ser les classes populars dels països occidentals les que qui acabin pagant la crisi, com ja està succeint. Plantejà seriosament, entre moltes d’altres, per exemple, d'introduir mesures tal com una renda bàsica per a totes les persones aturades. Solucions concretes i d’aplicació immediataperò que el Seminari d’Economia Crítica com el Col·lectiu Perquè Vull! creiemfermamentque a la llarga haurien de portar a un canvi real i profund en les relacions socials i econòmiques globals per assolir un nou model basat en el benefici col·lectiu de la majoria, la justícia social i l’aprofundiment democràtic.
A continuació podeu veure alguna de les fotografies preses durant l'acte:
La presentació de l'acte va córrer a càrrec d'un membre del Col·lectiu
En Josep Manel Busqueta enmig de la seva presentació
El proper divendres 17 de juliol a les vuit del vespre tindrà lloc a la sala adjunta de la Biblioteca Comarcal de Tàrrega una xerrada sobre la situació de crisi que vivim.
L’organitza el Col·lectiu Perquè Vull! de Tàrrega sota el títol “Les raons de la crisi actual i les seves conseqüències i alternatives” i anirà a càrrec de Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, formació d’un grup d’economistes que es qüestiona fermament el model capitalista. Des del Col·lectiu Perquè Vull! entenem que el sistema capitalista es basa en les desigualtats i l’explotació i denunciem que actualment al nostre país aquesta crisi encara aguditza més la precarietat entre les classes desfavorides, els joves i les persones immigrades, destrueix el nostre territori i patrimoni col·lectius i justifica l’atur generalitzat que ja afecta a més d’un milió de persones arreu dels Països Catalans.
Animem a tots els targarins i veïns de l’Urgell a què assisteixin a aquesta xerrada per debatre, conèixer i afrontar millor la situació. Us hi esperem!
Fa unes setmanes apareixia a l'editorial del setmanari Nova Tàrrega un article necessari, raonat: les instruccions que acompanyen els electrodomèstics mai, o en contades ocasions, apareixen en la nostra llengua, en català. El col·lectiu Perquè vull! de Tàrrega, recolzem l'article i no parem de repetir i de repetir-nos que la nostra llengua no és troba en una situació de normalitat. Després de més de 30 anys de canvi polític a l'Estat no hem arribat a una situació adequada ni plena per la llengua. Així, voldríem evidenciar alguna altra situació prou quotidiana en què aquesta es troba mancada, menystinguda o marginada.
En l'àmbit cinematogràfic encara hi tenim diverses mancances i no és solament el fet de les poques pel·lícules que al cinema podem veure en la nostra llengua, sinó que quan anem a la Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega, per exemple, –i no en dono la culpa als responsables locals, pretenc només mostrar una realitat– confirmem que la immensa majoria de pel·lícules són en castellà i, és clar, que les estrangeres no estan precisament subtitulades en català. I això, per no dir el poc nombre de pel·lícules que s’ hi realitzen. Una altra prova de la no normalitat lingüística que vivim és el fet de què existeixen entitats o associacions civils en defensa de la llengua. Celebro, és clar, que a l’Urgell es faci un Circuit de Cinema Infantil en català però això demostra que tenim una mancança, un problema que, repeteixo, encara arrosseguem després de 30 anys. Una altra situació objectiva és que en les discoteques o pubs nocturns de les nostres comarques, on el català és encara prou hegemònic socialment, no s’ escolten cançons en català. Totes són en anglès o en castellà, fins i tot alguna en italià o portuguès, però no en la nostra llengua pròpia. Potser amb sort en sona alguna, sí, no us ho negarem, però no és estrany que en el nostre país no sentim cançons en la nostra llengua quan sortim de festa? Un altre fet és la vergonyosa situació en què es troba el català prop de les nostres terres, a la Franja de Ponent, on sols és una llengua optativa a l’ escola i on no existeix a l’Estatut autonòmic una llei de llengües real que ni tan sols denomini amb el seu nom l’aragonès o el català. En aquest territori es troba un humiliant i clar exemple de diglòssia. Sembla que al Principat els socialistes del PSOE defensen la llengua, i en certa mesura és veritat, però els seus companys de partit no ho fan a l'Aragó -per no parlar de la situació del País Valencià- potser perquè no en poden treure un rèdit electoral. Ens atrevim a dir que tot el contrari, més aviat. Aquestes només són algunes de les moltes mostres que, malauradament, avui trobem, però no ens voldríem allargar més en aquest assumpte que, com deia, ens ha inspirat l'article de l'Albert Pont.
Ens agradaria passar a un altre seguit de reflexions que tenen a veure amb el fet nacional de la nostra terra. Cap català del Principat, o més aviat, molts pocs, es recorden de la diada del País Valencià. El 25 d’abril és un dia important pels valencians i ho hauria de ser pel conjunt dels catalans. Representa la mateixa data, uns anys abans, el 1707, que per als barcelonins fou l’ 11 de setembre de 1714. Potser els catalans d’aquí prefereixen no recordar-ho o no reivindicar-ho perquè així és més senzill, més fàcil, més bonic, el fet de lluitar per la llibertat d'una part de la nació, la Catalunya estricta o Principat de Catalunya, i oblidar o apartar la vista de la nació íntegra: els Països Catalans. Els altres territoris (País Valencià, Illes Balears, Franja de Ponent, Andorra i Catalunya Nord) junt amb els quals els catalans estrictes o principatins en compartim història, costums, cultura i llengua conformen els anomenats Països Catalans; no ho oblidem: tan pròpia és per nosaltres com per ells la llengua catalana. Manuel de Pedrolo deia que quan ataquen la llengua als valencians no hem de preocupar-nos perquè ens ho puguin fer també a nosaltres sinó que ja ens ho estan fent pel fet que som el mateix poble i parlem la mateixa llengua. Amb la defensa del català no demanem imposar-lo a altres territoris sinó conservar-lo als nostres o, en tot cas, reposar-lo als indrets pròxims d'on en fou origen. Així, doncs, ens considerem independentistes, és a dir, reclamem i ens organitzem per aconseguir la independència nacional dels Països Catalans, la nació íntegra i no a mitges tintes com pretenen altres. Potser aquí alguns direu que els valencians no ens volen, i que els mallorquins… però nosaltres us hem de dir que aquest ha de ser el nostre projecte nacional i que com cada any, per exemple, pel 25 d'abril a la ciutat de València hi va haver una manifestació per la llibertat dels Països Catalans. I una altra aquest passat cap de setmana: el dia 9 de maig convocada com cada any per Acció Cultural del País Valencià. No ha de ser una qüestió de senzillesa o realitat a mitges el fet de defensar únicament la llibertat de Catalunya sinó una qüestió de dignitat i de plena consciència nacional perquè el que no podem fer és que 350 anys després de la Guerra dels Segadors i 302 anys de l’ inici de la derrota de la Guerra de Successió a Almansa ens hagin adormit i sotmès com a poble en el seu conjunt. No podem permetre que l'enemic, els nostres enemics, els Estats espanyol i francès, se’n surtin amb el seu imperialisme. Ens han esmicolat com a poble, no ja geogràficament, que és molt dolorós, sinó també, n’és una conseqüència, mentalment, col·lectivament, nacionalment, i són aquests també els que no ens volen tal com som i els que ens han negat i ens neguen exercir el nostre dret radicalment democràtic de l'autodeterminació, és a dir, escollir lliurement, pacíficament, políticament què volem i a on volem pertànyer si és que volem. Demanem això: democràcia, però de veritat. Hem de continuar prenent consciència i no hem d’ escoltar a aquells que ens volen súbdits, alienats i mesells.
Sense València no hi ha independència!
Un poble que lluita pot perdre però un poble que no lluita està perdut!
Aquest passat 25 d’Abril diversos membres de l’Associació Guixanet i del Col·lectiu Perquè Vull! vàrem repintar el mural que des de fa quinze anys forma part de la fisonomia del carrer Capellans de Tàrrega.
Un dia tan especial com aquest, recordant la derrota de les tropes de Carles d’Austria en mans de les de Felip V a la batalla d’Almansa el 1707 i celebrant la diada del País Valencià, va ser l’elegit per a fer un rentat de cara a aquest històric mural. Els anys i diverses pintades, algunes de caire feixista, l’havien deixat força malmès i necessitava una bona repassada. Amb un ull mirant al cel ennuvolat i pinzells en mà, una desena de membres d’aquestes entitats targarines (vegeu la foto adjunta) ens encarregàrem de deixar el mural tal i com l’havien creat uns quants joves anys endarrera. Aquest, cal recordar-ho, fa memòria dels anys passat des d’una altra data d’infaust record, l’11 de Setembre de 1714 fins el moment de creació del mural, l’any 1994. 280 anys d’ocupació d’aquesta país que segueixen augmentant dia a dia, any a any.
Esperem en breu realitzar algun altre mural de caire similar i comptar amb la vostra ajuda en la seva elaboració. Visca la Terra Lliure!
Us convidem a tots i totes a venir el pròxim dissabte, 25 d'Abril a partir de les cinc de la tarda, a ajudar-nos en una data tan senyalada com aquesta, la Diada del País Valencià, a repintar el mural que fa uns anys varen realitzar un seguit de joves al carrer Capellans de Tàrrega. La pintada reivindicativa, recordant la data de l'11 de Setembre de 1714, necessita una rentada de cara ja que hi ha diverses pintades que l'embruten. El Col·lectiu, conjuntament amb l'Associació Guixanet de Tàrrega, organitza aquesta repintada. Per part nostra posarem la pintura, berenar, porrons per refrescar la gola i música per animar la tarda. Tan sols us demanem que porteu pinzells i ganes de donar un cop de mà.
El proper dissabte 25 d’abril el País Valencià torna a commemorar la desfeta d’Almansa i l’inici de l’ocupació espanyola ara fa 302 anys. Enguany, a aquesta efemèride se li suma una altra: els 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València. Per si fóra poc, la conjuntura econòmica i social actual no pot ser més angoixosa pels treballadors catalans, els quals estem patint en primera persona l’onada de retalls socials que comporta la crisi del sistema actual.
Amb aquestes raons a les esquenes, la campanya “300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència”, que aplega l'esquerra independentista, fa una crida per participar activament en la manifestació i la resta d'actes convocats a València, un any més, pel proper 25 d’abril.
Des de Ponent s'ha organitzat un autocar per assistir-hi. Apunta-t'hi!:
DISSABTE 25 D'ABRIL
- Sortida de Lleida a les 06:00h, davant l'edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida.
- A les 12h, s'assistirà a la manifestació i acte polític que les assemblees de joves del país convoquen a la localitat de Torrent (pròxima a València), seguit de dinar popular.
- A les 18h, hi haurà una mostra de cultura popular a València (Pl.Sant Agustí), seguida de la manifestació que convoca l'esquerra independentista i l'acte polític que es realitzarà just a sota de les Torres de Serrans.
- Després dels concerts -gratuïts-, sobre la 01:00 de la matinada, es tornarà cap a Lleida.
Des del Col·lectiu Perquè Vull ens fem ressò d'aquesta convocatòria i de la possibilitat d'assistir-hi des de Ponent i a la vegada ens adherim al manifest de la diada d'enguany, que és el següent:
25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel dels Reis. Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud. Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Des del Pla d'Urgell ens arriba una bona notícia, aquest dissabte 21 de Març s'inaugura el Casal Popular l'Arreu a la capital del Pla, Mollerussa. Un nou projecte independentista que compta amb el recolzament total del nostre Col·lectiu.
La inauguració comptarà amb els següents actes:
8 de la tarda: Pica-pica i inauguració
2/4 de 10: Sopar.
11 de la nit: Festeta popular.
Si us voleu apuntar al sopar ho podeu fer apuntant-vos a: casal@larreu.org (10 €) i si voleu més informació consulteu la seva plana web: http://www.larreu.org/
Us recordem que aquest proper dissabte 24 de gener realitzarem, a Tàrrega, una xerrada-debat sobre les ARE (Àrees Residencials Estratègiques). Aquesta es celebrarà a la sala adjunta de la Biblioteca (Plaça Sant Antoni) a les 8 de la tarda.
La xerrada anirà a càrrec d’en Joan Guinovart, arquitecte de professió i membre de l’assemblea local de la CUP de Valls. Alhora, participa en la Plataforma Valls Viu, una de les moltes plataformes i organitzacions que arreu del Principat s’oposen a aquest Decret Llei sobre habitatge aprovat de forma unilateral pel Govern de la Generalitat.
Animem a tothom a apropar-se a la biblioteca aquest dissabte. Us hi esperem!
