És en aquest 2009 que recordem els 350 anys del Tractat dels Pirineus i, per tant, la divisió que això suposà per al nostre país ja que les comarques del nord passaren a formar part de l’Estat francès sota la monarquia de Lluís XIV, l’avi de Felip V. Els Països Catalans portem més de tres segles de lluita i resistència per tal de no acabar integrats i anorreats a tots els nivells pels dos estats que ens oprimeixen: l’espanyol i el francès. Avui, 5 de Setembre de 2009, data propera a la Diada Nacional de Catalunya, el Col·lectiu Perquè Vull! i l’Esquerra Independentista de Ponent ens donem cita a Tàrrega per afirmar una vegada més el nostre compromís i la nostra més ferma voluntat d’alliberament nacional i de classe.
Així doncs, diem que els Estatuts d’autonomia sorgits de la mal anomenada “Transició democràtica” mai han estat la resposta a l’opressió que patim com a poble i que mai hem cregut que la solució fos suplicar a Madrid o París que ens respectessin. Les reformes estatutàries sols han servit i serviran per continuar la nostra agonia nacional formant part d’ uns Estats que ens esmicolen i neguen la unitat nacional. És en els dies d’avui quan més cruament les classes populars dels Països Catalans estem patint la crisi capitalista. L’augment de l’atur és un greu problema per als ciutadans i la precarietat laboral continua imposant-se descaradament com un fet de normalitat, i de forma més contundent encara, entre els joves i els immigrants. La classe política i el poder econòmic de bancs i multinacionals en són els culpables. Aquesta crisi és fruit de la pròpia contradicció del model capitalista, insolidari i profundament injust per la immensa majoria de la població mundial ja que la condemna a la pobresa i a l’explotació. Com a poble que no renuncia a viure plenament la seva cultura no renunciem ni renunciarem, doncs, al dret democràtic de l’Autodeterminació, dret cabdal que ens ha de servir per seguir amb el nostre objectiu de transformar la societat per arribar algun dia a uns Països Catalans totalment lliures i socialment justos.
A Tàrrega, per segona vegada, organitzem aquests actes populars perquè creiem que la Diada ha de ser quelcom més que l’actuació institucional que cada any es repeteix al monument de la nostra ciutat dedicat a Rafael de Casanova. Reivindiquem, doncs, una jornada menys simbòlica i més popular, participativa i conscienciadora.
Perquè creiem que una altra Tàrrega és possible dins d’un projecte nacional de democràcia popular participativa.
Perquè els targarins no acceptem les decisions dels nostres polítics, que especulen amb el sòl, agredeixen el territori i provoquen un creixement demogràfic desmesurat.
I perquè creiem amb fermesa en la Unitat Popular com a eina per avançar en aquest camí de lluita.
Per una Tàrrega viva i combativa!
Per uns Països Catalans independents i socialistes!
Visca la terra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada