Els riscos de l’energia nuclear, xerrada al Casal Popular El Rostoll

El Casal Popular El Rostoll, que fou inaugurat el mes de maig, arrenca les seves activitats amb una xerrada dedicada a l’energia nuclear. En aquests dies, arran de la trista situació de Japó que tots coneixem, el debat sobre les centrals nuclears s’ha tornat a posar amb força damunt de la taula dels ciutadans i de la classe política d’arreu del món. A més, a casa nostra, fa mesos que ens manifestem per impedir que s’acabi instal·lant un cementiri nuclear (Magatzem Temporal Centralitzat) a Ascó. La Coordinadora AntiNuclear de Catalunya (CANC) porta dècades denunciant els riscos de l’energia nuclear; actualment es denomina Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, amb les mateixes sigles.

El model energètic dels Països Catalans és fruit d’una nul·la planificació i de la cessió als poders econòmics: les quatre centrals nuclears que avui funcionen als Països Catalans són propietat de les grans multinacionals elèctriques Endesa i Iberdrola.

No es cap novetat que som víctimes de la dependència dels combustibles fòssils com el petroli i el gas natural. A més, el consum provinent de les energies renovables dista molt de ser el més aconsellable per apropar-nos a un model de desenvolupament sostenible. Però de totes maneres, cal dir amb claredat que aquesta tampoc en seria la solució en últim terme. No podem obviar que el problema real és el desorbitat continu creixement de consum d’energia que tot el primer món generem. Cal caminar decididament, doncs, cap un model de decreixement a tots els nivells i això passa també, és clar, pel del consum d’energia. Necessitem un canvi profund en el nostre model energètic, tant pel planeta com per les generacions futures.

Aquest proper divendres a les vuit del vespre, al Casal Popular el Rostoll (C/Ardèvol 12 bis) de Tàrrega, hi vindrà el Sergi Saladié, portaveu de la CANC i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, per parlar-nos de l’energia nuclear, el cementiri nuclear, les alternatives energètiques, l’accident de Fukushima i altres qüestions relacionades amb aquest tema.

Us convidem a tots a assistir a aquesta xerrada per compartir els uns amb els altres reflexions, opinions i punts de vista. 

Per la defensa del territori!

Visca la terra!

Crònica de la inauguració del Casal Popular El Rostoll

Aquest passat 7 de maig, com era previst, tingué lloc la inauguració del Casal Popular El Rostoll de Tàrrega (C/ Ardèvol, 12 bis) al que, al llarg de la tarda, hi assistiren més d’una setantena de persones. Diversos actes han servit, a la vegada, per celebrar aquesta fita i per denunciar l’actual situació en què ens trobem el conjunts de treballadors catalans: les gravíssimes retallades dels nostres drets socials i laborals més bàsics, com la destrucció del sistema públic de pensions, l’endarreriment de l’edat de jubilació o les retallades en la sanitat pública. I tot ben elaborat pel Govern de Madrid i pel nou Govern de la Generalitat, orquestrat alhora per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu. Unes mesures, totes elles, que se’ns venen com a necessàries i imprescindibles mentre veiem que no hi ha retallades, per exemple, en les despeses militars i que la monarquia espanyola segueix gaudint de tots els seus privilegis; unes mesures que, ras i curt, desmantellen els drets aconseguits durant anys de lluites obreres i reivindicacions veïnals.

Aquestes foren algunes de les conclusions a les que poguérem arribar després d’escoltar i interpel·lar l’economista Josep Manel Busqueta. En acabat, diverses persones començaren a pintar en una de les parets del casal un mural amb la silueta dels Països Catalans.

Poc després, dos membres del casal explicaren en què consisteix exactament el projecte iniciat i quines són les intencions i il·lusions dels socis del casal. Una d’elles donà la paraula a cadascun dels representats dels dos casals més propers que existeixen i que havien estat invitades: el Casal Popular l’Arreu de Mollerussa i el Casal Independentista Ocell Negre de Lleida. Ja per últim, pogué parlar el Ricardo Creus Albareda, un targarí fill del Talladell que fou el càrrec d’agitació de les Joventuts Socialistes Unificades durant la Guerra Civil. El Ricardo, per edat –era massa jove– no participà pròpiament en el conflicte armat però sí que s’involucrà socialment i defensà els valors i els ideals republicans, uns ideals que, malgrat els anys, segueixen, més que vius, intactes. Les seves paraules foren molt encertades i pertinents i després d’haver motivat diverses vegades tant les rialles com els aplaudiments dels assistents –i fins les emocions més sinceres– se li féu, en darrer terme, l’entrega d’un diploma com a membre honorífic del Casal Popular El Rostoll i soci número 1. Un cop acabada la inauguració, tothom pogué omplir-se la boca amb un petit piscolabis.

Per altra banda, volem aprofitar per agrair molt breument l’enorme suport rebut per part de totes aquelles persones que vinguéreu durant aquella jornada. Moltes gràcies.

Visca la Terra!

Organitzem-nos: uneix-te al Casal!

Inauguració del “Casal Popular El Rostoll” a Tàrrega: proper dissabte, 7 de maig

18:00h
Xerrada: "Context i anàlisi de les retallades socials" a càrrec de J.M. Busqueta
...
19:30h
Pintem un mural al Casal, t'hi apuntes?
...
20:30h
Acte d'inauguració amb intervencions de membres del Casal, de Ricard Creus Albareda, antifranquista targarí, i de representants d'altres casals de les Terres de Ponent

------------------------------------------------------------

Un desig fet realitat: aquest és el motiu pel qual escrivim aquestes línies. Des de l’estiu passat un grup de persones de l’Urgell hem estat treballant intensament pel que ara ja ha pres forma: un Casal Popular a Tàrrega. Tot començà amb l’impuls del col·lectiu Perquè Vull!, amb ja 3 anys de vida, que aconseguí engrescar a força persones més, igualment compromeses amb els Països Catalans i la justícia social, amb un projecte obert i de base com el nostre.

Avui ja podem mostrar que ens diem “El Rostoll” –Casal Popular El Rostoll–, part de les tiges que romanen al camp després de segar; per a nosaltres, aquesta imatge simbolitza la part de baix, les classes populars, la base, la que aguanta, la que no s’arrenca ni volent, cosa que indica fermesa. A més, amb el nom, reivindiquem el cereal, planta molt arrelada a l’Urgell, vinculada a un cultiu molt mediterrani i tradicional, vinculat a la pagesia, i per tant, a les arrels alimentàries, econòmiques, nacionals, de la nostra terra.

El Casal ha de ser un lloc de trobada per les persones i col·lectius compromesos amb la defensa dels nostres drets socials, laborals, nacionals i personals. El Casal ha de servir per enfortir la nostra consciència com a catalans i com a treballadors i ha de ser un espai que valori i fomenti el pensament crític. Així mateix, el Casal ha de ser la punta de llança de l’independentisme revolucionari d’aquesta part de les Terres de Ponent. Volem treballar per la defensa del territori, la sobirania alimentària i la dignitat dels pagesos; contra l’homofòbia i el sexisme; i per la defensa dels drets de les persones que cada cop tenen menys drets, com els treballadors homes i dones immigrants. Podríem parlar de moltes altres coses però, per damunt de tot, per allò pel que volem treballar per la comarca i transformar la societat és, simplement, per aconseguir una justícia social real arreu i la llibertat col·lectiva i personal del nostre poble i de tots els altres pobles explotats i oprimits que existeixen.

Així que, el proper dissabte 7 de maig, us invitem a la inauguració del “Casal Popular El Rostoll” (situat al carrer Ardèvol 12 bis, molt a prop de la xurreria del Pati), a les 6 de la tarda. L’acte començarà amb una xerrada per contextualitzar i analitzar les greus retallades socials, laborals i de serveis que estem patint i anirà a càrrec de l’economista Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Després, pels volts de les 7.30, entre tots i totes, pintarem un mural en una de les parets del Casal, us hi apunteu? A partir de les 8.30, començarem pròpiament l’acte d’inauguració del Casal amb algunes intervencions. Parlarà algun dels socis del Casal, que donarà la paraula als diferents invitats d’altres Casals Populars de Ponent, com Lleida i Mollerussa, i, a més a més, deixarà la paraula a un ferm i digne revolucionari antifranquista que visqué la Guerra Civil i la postguerra, un targarí fill del Talladell: el Ricardo Creus Albareda. Ja per acabar, farem una mica de festeta amb pica-pica inclòs i begudes de la terra.

Visca el Casal Popular El Rostoll!

Visca la terra! Independència i socialisme!

---------------------------------------------------------

Com arribar al Casal?

Casal Popular El Rostoll

Concert reivindicatiu al tren entre Tàrrega i Cervera

El passat diumenge 27 de març tingué lloc el Festival Independent “Aquest tren va massa lent”, entre les ciutats de Tàrrega i Cervera. Es tracta d’un concert, d’una acció de caire festiu i reivindicatiu que denuncià, simplement, un fet al qual tots els ponentins hi estan ben avesats: “el tren de la Plana que va de Tàrrega a Barcelona tarda unes tres hores per recórrer els 120 quilòmetres aproximats que separen la capital de l’Urgell i Barcelona”, argumenten els cantants.

Membres dels grups targarins de Naraina i Dolton n’han estat els impulsors i organitzadors. Han rebut, també, el suport musical i actiu de Comandante Rock, El Petit de Cal Eril, La Terrasseta de Preixens, Pànic i els Grallers de la Barra de Tàrrega. Els organitzadors asseguren que el motiu del festival és “reivindicar una línia ferroviària que enllaci dignament les Terres de Ponent i la ciutat de Barcelona”. Volen “un transport públic assequible i adequat” i demanen “deixar de ser els protagonistes d’aquest còmic ranci i centralista”. Recorden que “per anar de Lleida a Barcelona fent ús del tren Alvia o del tren Avant, que baixen fins al Camp de Tarragona i recorren quasi dos vegades la distància del tren de la Plana, es tarda una hora i quart aproximadament”. A més, opinen que “la línia que va de Lleida a Barcelona que passa per Manresa tarda molt més del que pot considerar-se raonable”.

A l’andana, tot esperant el tren, ja hi havia la música dels grallers i tamborers. El concert s’inicià a les 16:22 dalt dels dos últims vagons del tren a Tàrrega en direcció a Barcelona al ritme de garrotín, el cant improvisat per excel·lència de les comarques de Ponent. Els garrotins que es pogueren sentir foren d’aquest estil: “Aquest tren va massa lent, faci aire o faci vent, potser aniria millor si tornés a anar amb carbó”. Així fou tot el trajecte fins a Cervera, on arribà el tren a les 16:33. Allí hi havia muntat un equip de so. Després de l’actuació dels targarins Dolton, el Carlitos, cantant de Naraina, llegí el manifest del Festival que acaba dient: “Tardem massa estona per arribar a Barcelona”. L’actuació seguí amb cançons de El Petit de Cal Eril, Comandante Rock i Naraina. Hi havia persones de diverses edats, inclosos nens i nenes: tot un acte que va saber lligar reivindicació, alegria, iniciativa i cultura populars. Acompanyà tot el trajecte el cap gros de la Rosalia de Tàrrega, molt estimada per grans i petits. Durant el concert, els grafiters de La Reserva pintaren un grafit en una tela. A les 17:35 s’encaminà la tornada a Tàrrega amb un altre tren i aquest cop els músics amenitzaren el transport amb rumba catalana i altres ritmes. En un dels dos vagons no pararen, tampoc, de tocar cançons del seu repertori els grallers de la colla popular targarina.

A l’acció hi assistí premsa local i prop d’unes 100 persones. A més dels grups musicals, els han donat suport l’Associació Guixanet, ICV de Tàrrega, el col·lectiu Perquè Vull!, La Reserva i el Casal Popular Lo Clot de l’Infern.

Festival Independent Aquest Tren Va Massa Lent

27 de març, 16h, Estació RENFE - Tàrrega

En l'actualitat el tren de la Plana tarda més de 3 hores per recórrer els 120 km. aproximats que separen Tàrrega de Barcelona. Per anar de Lleida ciutat a Barcelona fent ús del tren “Avant” o del tren “Alvia”, que baixen fins al Camp de Tarragona i recorren quasi 2 vegades la distància del tren de la Plana, es tarda 1h i 12min. i 1h i 16min. respectivament. Per anar de Lleida ciutat a Madrid amb l'AVE es tarda 2h i 6min. I el pr...eu no resulta pas assequible per a tothom. A què es deu aquesta falta de proporcionalitat?

El motiu del present festival és reivindicar una línia ferroviària que enllaci dignament les terres de Ponent amb la ciutat de Barcelona. Volem un transport públic assequible i adequat als temps presents per anar i tornar de Barcelona sense agafar el cotxe, sense contaminar, sense ser discriminats per pertànyer o viure a terres ponentines. La línia que va de Lleida a Barcelona passant per Manresa tarda molt més del que pot considerar-se raonable. Només demanem deixar de ser els protagonistes d'aquest còmic ranci i centralista.

Si millorem el transport públic net i sostenible i agilitzem la comunicació de les zones interiors de Catalunya amb l'àrea metropolitana TOTHOM en surt guanyant.

Per això diem: TARDEM MASSA ESTONA PER ARRIBAR A BARCELONA!

*Acció-Concert-Reivindicació:
- Tàrrega: 16,00h – Inici concert dalt del tren direcció Cervera
- Cervera: 16,33h – Continuació concert a l’andana Renfe de Cervera
- Cervera: 17,35h – Final del concert dalt del tren de tornada a Tàrrega.

*Col·lectius i grups musicals organitzadors:
Naraina
Comandante Rock
Dolton
La Terrasseta de Preixens
El Petit de Cal Eril
Pànic
La Reserva
Casal Popular Lo Clot de l'Infern
Col·lectiu Perquè Vull!
ICV Tàrrega

Taller sobre el patriarcat a Tàrrega

Com era previst, el passat divendres, en motiu de la Diada del 8 de març de les dones treballadores, tingué lloc una xerrada-taller a la sala adjunta de la Biblioteca Comarcal sobre el sistema patriarcal, o el que seria el mateix, sobre el sexisme en la societat i les opressions que pateixen les dones. La intenció era saber què és el patriarcat, com es manifesta, quines conseqüències té i com se’l pot combatre. Les encarregades de conduir el taller foren dues membres de Cau de Llunes - Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona.

L’acte consistí en una primera part més explicativa, en què aparegueren conceptes com violència de gènere, opressió, sexisme, masclisme, homofòbia, heteronormativitat (l’acceptació social més o menys conscient que entén que l’heterosexual és l’única sexualitat existent), discriminació, poder patern... I una segona part de debat obert i diàleg. La idea era trencar amb el típic esquema de xerrada i buscava la implicació dels assistents, al voltant d’una vintena de persones de totes les edats. Des de diferents punts de vista, s’analitzà l’opressió que encara pateixen les dones: ja sigui la pressió estètica que marca socialment el model de cossos de les dones en la publicitat i els mitjans de comunicació, entre d’altres; els rols de gènere o allò que socialment s’espera d’una dona pel sol fet de ser dona, com la seva actitud, comportament, llenguatge, aspiracions...; el fet que és la dona qui encara realitza majoritàriament les tasques de la casa o cura de familiars, si és el cas; o la també desigualtat salarial que perjudica les dones, entre moltes altres.

Entenem que totes aquestes diferències també són violència de gènere i que malgrat no és una violència directa o explícita cal entendre que les desigualtats socials o econòmiques i les pressions que de diferents formes i subtileses pateixen les dones són un injust predomini de l’home sobre la dona. Cal prendre’n consciència i actuar conseqüentment. La igualtat no arribarà solament amb una igualtat salarial, cal eliminar prejudicis, sexismes i fòbies. Cal tenir molt i molt present, a més, que el patriarcat existeix i que, dissortadament, és manifesta en cada moment; a més, concloguérem que el patriarcat, tot i que de manera diferent, també afecta els homes.

Contra tot tipus de sexisme: destruïm el patriarcat!

Col·lectiu Perquè Vull!

Casal Popular Lo Clot de l’Infern

Xerrada antipatriarcal en motiu del Dia de la Dona Treballadora, 4 de març, 20h, Biblioteca Comarcal

En motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora (8 de març), el Col·lectiu Perquè Vull! i el Casal Popular Lo Clot de l'Infern organitzen el proper divendres 4 de març una xerrada-taller d'introducció al patriarcat, que anirà a càrrec del col·lectiu Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona). La xerrada se celebrarà a la sala adjunta a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega (situada a la plaça de Sant Antoni), a les vuit del vespre.

Us hi esperem!

Organitza:
Col·lectiu Perquè Vull!
Casal Popular Lo Clot de l'Infern

34 entitats de Ponent demanen l’absolució del jove barceloní que afrontarà un judici que el pot dur 8 anys a la presó

A través d’una carta pública en que també animen a assistir a la manifestació que aquest dissabte reclamarà la seva absolució en el judici de l’1 de març

Una trentena de col·lectius de les Terres de Ponent signen una carta pública titulada En Jona no pot anar a presó! on mostren la seva solidaritat amb en Jona, un jove compromès del barri de la Sagrada Família de Barcelona que el pròxim 1 de març haurà d’afrontar l’anomenat Judici de la Vergonya, on li demanen una pena de 8 anys de presó per la seva participació en una manifestació contra l'especulació urbanística que es produeix al barri de Ciutat Vella.

El text contextualitza el cas en la defensa del “Forat de la Vergonya”, un espai que va esdevenir un símbol de la iniciativa veïnal en contra de l’especulació a Barcelona. Aquesta lluita va incloure mobilitzacions com la manifestació que l’octubre de 2006 fou dissolta a cops de porra pels Mossos i que motiva les greus acusacions contra el jove.

Els col·lectius denuncien que en Jona és víctima de la criminalització a la gent que denuncia un sistema econòmic i una classe política responsables de l’especulació urbanística, que expulsa als veïns pobres del seu barri i beneficia el lucre privat.

El passat cap de setmana les mostres de suport amb en Jona i la resta d’encausats van donar-se lloc a diferents poblacions de Ponent.

La web www.absoluciojona.org recull tota la informació del cas i de les convocatòries de suport.

Carta pública de 34 col·lectius de Ponent: En Jona no pot anar a presó!

Aquests dies, diversos col·lectius de Ponent denunciem i difonem el cas del Jona, un jove del barri de la Sagrada Família de Barcelona que el pròxim 1 de març haurà d’afrontar un judici on li demanen una pena de 8 anys de presó per assistir a una manifestació contra l'especulació urbanística que es produeix al barri de Ciutat Vella.

És conegut com l’Ajuntament de Barcelona executa, des de fa anys, la reconversió d’aquest barri degradat (per ells) en un barri en concordança a la Barcelona del disseny i el turisme. Ho fa, per exemple, cedint espais públics a empreses privades i fent-ne fora als veïns, com el cas del “Forat de la Vergonya”: Una zona verda es va convertir en un projecte d’aparcament privat per als turistes i, pel camí, 200 veïns serien expulsats de les seves cases.

Per denunciar-ho, aquests veïns van transformar, al llarg de 6 anys, el solar deshabitat i ple de runa en un parc públic. Amb les seves pròpies mans, plantaren arbres fruiters, instal·laren bancs i mobiliari de joc infantil i delimitaren zones esportives. Però sense previ avís i evitant el diàleg, les màquines a sou de l'Ajuntament van destruir el que havia esdevingut un símbol de la iniciativa veïnal a Barcelona i van desallotjar els valents a qui encara no havien fet fora. Arran d'això, els veïns van convocar diferents mobilitzacions, com una manifestació que fou dissolta a cops de porra.

Una setmana després, el 13 d'octubre de 2006, els Mossos van detenir en Jona, un jove compromès i molt actiu en la vida col·lectiva del seu barri. Negant-li tota presumpció d'innocència i trepitjant els drets més bàsics d'una societat democràtica, el Jona va ser detingut al portal de casa seva, davant la seva companya, per part de quatre policies encaputxats que el van emmanillar i el van traslladar als calabossos, on el van interrogar, despullant-lo i agredint-lo físicament. En un context mediàtic que només parlava d’“antisistema”, el van acusar de llançar coets contra la policia i li van atribuir delictes de desordres públics, danys i atemptat a l'autoritat.

Entenem que, tampoc a les nostres terres, no ens podem quedar de braços creuats davant una injustícia com aquesta. És per això que, des de la seva detenció i especialment aquests dies hem organitzat accions com xerrades, parades informatives, pancartes gegants o cotxes per assistir a la manifestació del dissabte 26 de gener a Barcelona per difondre aquesta injustícia amb el Jona. Us animem a fer-vos vostre el cas i solidaritzar-vos seguint la campanya de suport ja que, com aquesta apunta, Quan l'especulació és un fet, manifestar-se és un dret! Jona absolució!

Signen:

Casal Popular Lo Clot de l'Infern de Tàrrega

Col·lectiu Perquè Vull!

i 32 col·lectius de Ponent més

La solidaritat amb el jove barceloní que afrontarà un judici que el pot dur 8 anys a la presó arriba a Ponent

La solidaritat amb el jove barceloní que afrontarà un judici que el pot dur 8 anys a la presó arriba a Lleida, Mollerussa, Balaguer, Tàrrega, Cervera i Torà

A través de pancartes de denúncia, cartells i pintades a aquestes poblacions

Aquest cap de setmana col·lectius de les Terres de Ponent han mostrat la seva solidaritat i denúncia del cas d’en Jona, un jove compromès del barri de la Sagrada Família de Barcelona que el pròxim 1 de març haurà d’afrontar un judici on li demanen una pena de 8 anys de presó per la seva participació en una manifestació contra l'especulació urbanística que es produeix al barri de Ciutat Vella.

Pancartes al campanar de la Seu Vella de Lleida, a les muralles de Cervera, al Reguer de Tàrrega i als carrers de Balaguer, Mollerussa i Torà, junt amb pintades informatives i cartells, denuncien aquest cap de setmana el cas.


Tot i que no són les primeres mostres de suport amb en Jona a les nostres terres, ara diferents col·lectius es fan ressò, amb aquestes accions, de l’anomenat Judici de la Vergonya, que l’1 de març portarà al Jona davant el jutge. Per denunciar-ho, aquest dissabte 26 s’ha convocat una manifestació a Barcelona i des de Ponent s’estan coordinant cotxes per assistir-hi.

En Jona no és un delinqüent. És víctima de la criminalització a la gent que denuncia un sistema econòmic i una classe política responsables de l’especulació urbanística, que expulsa als veïns pobres del seu barri o ens impedeix accedir a un habitatge digne.

Podeu trobar informació més concreta del cas a www.absoluciojona.org.

50 entitats de Ponent s'oposen a la reforma de les pensions

Manifest “Les pensions públiques, ni tocar-les”

Amb el pretext de la crisi econòmica i els canvis estructurals que, segons ens diuen, és imprescindible aplicar per fer-hi front, s’està duent a terme l’intent de desmantellar la majoria dels drets socials, que després de molts anys de lluita, avui encara tenim. Amb aquesta excusa ahir ens van aplicar una reforma laboral que ens fa més precàries i, si no ho evitem, ara ens retallaran les pensions públiques.

Els discursos que empenyen en aquesta direcció ens volen convèncer de la inviabilitat de l’actual sistema públic de pensions justificant-se, bàsicament, en l’envelliment de la població. Per aquest motiu, volen allargar l’edat de jubilació i augmentar els anys de cotització pel càlcul de la pensió.

No obstant, aquesta argumentació és esbiaixada i parteix de posicions polítiques i ideològiques favorables a l’eliminació del sistema públic de pensions. És esbiaixada ja que, per avaluar la viabilitat de les pensions, la qüestió central no és el nombre de treballadors sinó la seva capacitat de produir riquesa (la seva productivitat), la qual cada vegada es major. A més, si el que falta són treballadors que cotitzin, sembla que en un context del 20% d’atur no hi ha d’haver problema si es generen les polítiques d’ocupació de qualitat necessàries.

A més, contràriament a les anàlisis dels que pronostiquen la insostenibilitat financera del sistema, les estadístiques indiquen que el sistema no presenta dèficit sinó superàvit: en els darrers trenta anys (inclosos els darrers de crisi) observant les cotitzacions salarials a la Seguretat Social i les despeses en pensions contributives, sempre els ingressos han superat les despeses.

Veritablement, doncs, el que s’amaga darrera del discurs de la “inviabilitat” dels sistema públic del pensions són els interessos del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores) per controlar una gran quantitat de recursos avui encara sota control públic.

Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? El sistema públic de pensions representa un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials aconseguits gràcies a l’esforç i el sacrifici de moltes persones per millorar les condicions de vida dels seus conciutadans i les generacions futures. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.

Pensem que el fet que les persones aconsegueixen viure més anys no és un problema social, tal i com se’ns presenta, si no una sort. Existeixen suficients recursos per aconseguir que els avis d’ara i els del futur visquin amb dignitat la resta de la seva vida.

Permetre la retallada de les pensions públiques representa retrocedir en una de les conquestes cíviques més importants dels darrers segles. Per responsabilitat i per dignitat social, no ho podem permetre.

Terres de Ponent, 24 de gener de 2011

Les entitats que signen el manifest són:

A les trinxeres

Assemblea Antirepressiva de Ponent

Assemblea Ciutadana de Ponent “Que la crisi la paguin els rics”

Assemblea de Joves de Cervera

Assemblea de Joves de Lleida

Assemblea Pagesa

Associació Catalana de Juristes Demòcrates

Associació Cultural Antiracista de les Terres de Ponent

Associació Cultural Guixanet de Tàrrega

Associació Cultural La Dalla d'Alfés

Associació de Dones del Pallars Sobirà

Associació Muntanya Viva

Ateneu Popular Garriguenc

Ball de Bastons del Pla de l'Aigua

Banc del Temps de la Bordeta

Candidatura d’Unitat Popular

Casal Pere III - Ateneu de Balaguer

Casal Popular Lo Clot de l'Infern de Tàrrega

Casal Independentista d’Agitació Cultural l’Ocell Negre de Lleida

Centre Social Autogestionat La Maranya

Centre Social Casa Xorret

Centre Social Ocupat La Chispa

Colla Bastonera de Balaguer

Colla Castellera Los Marracos de la UdL

Col·lectiu Perquè Vull!

Comissió de dret laboral i seguretat social del Col·legi d'Advocats de Lleida

Confederació General del Treball de Lleida

Consell de l’Agrupament Escolta Alosa de Lleida

Cooperativa de consum ecològic "Lo Fato"

Cooperativa l'Olivera SCCL

Des de Baix

Grup de Joves de Tremp

Grup de Recerca de la Cultura Popular de Ponent (Diables i Grallers de Lleida, Colla Infantil i Ball dels Diables, Colla de Diables dels Marraquets, Escola de Gralla de Lleida, Societat Carnavalesca Pau Pi, FLIPA i Coordinadora de Diables de Ponent)

Intersindical-CSC Lleida

Jovent d’Agramunt

Justícia i Pau Lleida

Kol·lectiu Agroecològic (UdL)

Lleida Treballadora

Lo Decreixement a Ponent

Lokalillo de Balaguer

Lo Somriure Solidari

Maulets Ponent

Partit Comunista del Poble Català

Partit Humanista

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Sindicat de la Muntanya Pilum-CGT

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Slow Food Lleida

Som Lo Que Sembrem Ponent

Suport Ponent

Entrega de la panera sortejada pel Casal Popular Lo Clot de l’Infern

L’assemblea del futur Casal Popular Lo Clot de l’Infern de Tàrrega, que porta mesos reunint-se, ha sortejat una panera de productes per aquestes dates. La cistella fou entregada per un membre del Casal el dia 25 de desembre als seus dos guanyadors: Josep Sotillos i Pilar Serra, veïns de Calaf que havien comprat el número 250. El nombre premiat havia de correspondre als tres últims dígits del primer premi de la Loteria estatal.

La panera contenia diversos productes de les nostres comarques ponentines com moscatell, ratafia, neules, galetes, torrons diversos, xocolata a la pedra, vi blanc, vi negre, cava, un pernil d’espatlla petit, formatge, embotits diversos, una garrafa de 5 litres d’oli d’oliva, olives arbequines, un CD d’en Cesk Freixas, un DVD, un llibre de Manuel de Pedrolo de l’Editorial El Jonc i una senalla.

Des del projecte per crear un Casal Popular Independentista a la capital de l’Urgell aprofitem per agrair la col·laboració i el suport de totes aquelles persones que ens compraren algun número.

Endavant amb el Casal!

Visca la llengua i visca la Terra!

Casal Popular Lo Clot de l'Infern

Una resposta ràpida i popular en defensa del català!

Aquest vespre, uns cent cinquanta ciutadans de Tàrrega ens hem concentrat a la Plaça Major, davant de l’Ajuntament, per repudiar les sentències del Tribunal Suprem espanyol que obliguen el govern a acceptar el castellà com a llengua vehicular de l'educació. La resposta targarina ha estat un èxit, ja que ha estat organitzada i convocada amb menys de 24 hores. Paral·lelament, s’han convocat concentracions davant dels ajuntaments d’arreu del país.

El Casal Popular Lo Clot de l’Infern ha estat un dels impulsors i organitzadors de la concentració de Tàrrega. L’acte ha començat puntualment i des de bon principi s’han pogut escoltar crits com: “Contra la sentència, independència”, “A l’escola, en català” o “Ni França ni Espanya, Països Catalans”. Ha durat uns tres quarts d’hora i per acabar s’ha llegit un manifest conjunt signat per diverses associacions de la ciutat. A més, el cant dels Segadors ha clos definitivament la convocatòria.


Des del projecte per un Casal Popular a Tàrrega, motivats per dinamitzar l’activitat cultural i política a la nostra comarca, volem expressar algunes consideracions a part del manifest:

1. La resposta a la situació actual de subordinació política i lingüística que patim només la superarem amb l’organització popular de la ciutadania i la societat civil catalanes. La construcció nacional ha de basar-se en el treball constant, perseverant, en tots els àmbits (sindical, cultural, seleccions esportives...) i les mobilitzacions al carrer.

2. No creure més en uns partits polítics que ens han dut a aquest atzucac nacional actual. Ni les polítiques pseudosobiranistes d’ERC i CIU ni el parany que ens paren les grandiloqüents veus de nous salvadors i messies de la pàtria.

3. Fem una crida a la insubmissió civil i responsable per part del professorat en front d’aquest atac directe a la llengua i a la identitat pròpia, i exigim que les institucions no acatin les sentències.

Contra la sentència, Independència!

Casal Popular Lo Clot de l’Infern
Col·lectiu Perquè Vull!

Manifest unitari de la concentració en defensa del català: A l'escola, en català!

La societat civil de Tàrrega considerem que les tres sentències del Tribunal
Suprem espanyol publicades ahir són un atac greu contra el poble català, la seva
llengua, la cohesió social i contra el sistema educatiu.

La decisió que obliga la Generalitat a fer servir el castellà com a llengua vehicular
a les escoles suposa un greu i perillós retrocés democràtic. És una agressió sense
precedents, després de més de 30 anys treballant, amb totes les mancances que
imposa l'actual marc jurídic i polític, per a la immersió lingüística i per dotar la
llengua catalana de l’espai, el respecte i el paper que mereix.

L'atac a la llengua és també un atac a la cohesió social del nostre país. Si es
porten a terme les mesures que exigeixen aquestes sentències del Tribunal
Suprem no faran res més que fragmentar i dividir la nostra societat, desmuntant
un model d'immersió que s'ha demostrat plenament útil per poder incorporar a
tota la ciutadania sigui quin sigui el seu origen, i que ha estat reconegut per
persones expertes i institucions d'arreu del món.

Davant de fets com aquests no podem romandre de braços creuats. És per això
que convoquem a tota la ciutadania:

1. A no acceptar aquesta sentència i denunciar la imposició dels tribunals
espanyols.

2. A donar suport a tots els centres educatius de Tàrrega i del nostre país
perquè mantinguin el català com a llengua vehicular i de cohesió.

3. A començar a pensar que l'etapa de l’autonomisme esta acabada, ja que
es basa en la subordinació, l’espoliació i la imposició d’una nació
espanyola monolingüe, única i indivisible. Per aquest motiu cal explorar
urgentment nous horitzons nacionals, on el dret a l'autodeterminació del
poble català ens porti cap a una nació plenament sobirana o independent.

Tàrrega, Països Catalans, 23 de desembre de 2010

Defensa el català! Contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol, sortim al carrer!

Les tres sentències del Tribunal Suprem espanyol publicades aquest migdia són un atac contra el poble català, la seva llengua i contra el seu sistema educatiu.

La decisió que obliga la Generalitat a fer servir el castellà com a llengua vehicular a les escoles suposa un greu i perillós retrocés democràtic. És una agressió sense precedents, després de més de 30 anys treballant, amb totes les mancances que imposa l'actual marc jurídic i polític, per a la immersió lingüística i dotar la llengua catalana de l’espai, el respecte i el paper que mereix.

Davant de fets com aquests no podem romandre de braços creuats. És per això que convoquem a tota la ciutadania a denunciar novament la imposició dels tribunals espanyols, i reivindicar la independència dels Països Catalans com l'única possibilitat per decidir lliurement el nostre futur, i la forma d'organitzar la nostra societat, incloent el nostre sistema educatiu.

Per aquests motius, convoquem una concentració demà dijous 23 de desembre ales 19:30 hores a la Plaça Major de Tàrrega.

Us hi esperem!

Col·lectiu Perquè Vull!
Casal Popular Lo Clot de l'Infern

Gran èxit del Correllengua 2010 a Tàrrega

Els passats dies 29, 30 i 31 d'octubre tingué lloc la celebració del Correllengua de la capital de l'Urgell. El Correllengua és una campanya empesa i dirigida per la societat civil per reclamar l’ús social de la llengua catalana en tots els àmbits comunicatius arreu dels territoris de parla catalana, dels Països Catalans. A Tàrrega fa anys que s’impulsa aquesta imprescindible reivindicació, que nasqué aquí, de la mà de l’Associació Cultural Guixanet, acompanyada ja fa tres anys del Col·lectiu Perquè Vull! i que suma, en aquesta darrera edició, el Casal Popular Lo Clot de l’Infern de la capital de la comarca.

Una xerrada sobre la situació del català al País Valencià obrí l'edició d'enguany. A l'acte hi assistiren més de trenta persones i anà a càrrec de dos membres d'Escola Valenciana, Amanda Gascó, cap de comunicació, i Anna Gómez, membre de Reviscola, l'entitat de joves que la integra. Escola Valenciana – Federació d'Associacions per la Llengua (FEV) és una entitat cívica formada per 24 associacions comarcals. El seu principal objectiu és la normalització lingüística en tots els àmbits d'ús de la llengua, amb especial incidència en el sistema educatiu valencià. En primer lloc, ens retrataren breument la situació sociolingüística al llarg del País Valencià i, després, ens aproparen a la realitat catalanoparlant de les comarques valencianes i ens explicaren els motius pels quals varen començar i la tasca imprescindible que avui en dia realitzen.

El dissabte següent a les 6 de la tarda començà l'espectacle infantil a la Plaça del Carme amb l'animació d'Albert Show i la xocolatada popular elaborada per l'Agrupament Escolta de la ciutat. A continuació, es desenvolupà el III concurs Internacional de Porronaires que aplegà més d'un centenar de persones. Es va poder concursar en tres estils diferents: el de durada o de titius, el d'alçada i el d'estil lliure. Mentrestant, totes les persones assistents pogueren beure a porró vi i moscatell i menjar castanyes i altres fruits secs.

El diumenge a la nit, fou l'hora de l'habitual concert per la llengua, a l'espai merCAT de la plaça de les Nacions sense Estat. Ja unes dues centes persones vingueren puntualment per escoltar el jove grup targarí Break Down Palace, que tocà cançons pròpies i versions catalanes. Tot seguit, tocaren els empordanesos Deskarats per donar pas al grup vilafranquí Eina, antics components del mític grup de Hardcore català Inadaptats. Finalment, el públic pogué escoltar el darrer grup de la nit: els targarins Naraina, que animaren la festa amb ritmes de rumba i rock i les seves lletres sempre de reflexió i compromís. Pel concert hi passaren més d'un miler de persones i serví per concloure aquesta edició reivindicativa de la campanya del Correllengua a Tàrrega.

El Correllengua se celebra a tots els indrets dels Països Catalans i aquest proper cap de setmana clourà, com cada any, a la ciutat catalana de Perpinyà amb la tradicional manifestació per la llengua. S'organitzaran actes diversos, a més, per reivindicar la catalanitat del territori i denunciar l'abús i la marginació que la nostra llengua pateix a la Catalunya Nord. Actes que se celebren sempre pels voltants del 7 de novembre ja que fou la data en la que es firmà el 1659 el Tractat dels Pirineus que permeté annexionar les comarques del nord del país a la monarquia francesa de Lluís XIV, l'avi de Felip V.

Fins el proper Correllengua!

“El nostre valencià, el català de tots” (Enric Valor)

Associació Cultural Guixanet

Col·lectiu Perquè Vull!

Casal Popular Lo Clot de l’Infern

Una xerrada sobre la situació de la llengua al País Valencià obre el Correllengua de Tàrrega

Després de tres segles i mig de persecució política i lingüística, la realitat que es viu avui als Països Catalans és encara de conflicte lingüístic. La lluita per la conservació del català ha esdevingut una necessitat vital per a la nostra nació. La situació de bilingüisme oficial no constitueix una bona solució per al conflicte lingüístic i per a la normalització de la llengua catalana. L’apel·lació al bilingüisme, a més, sol servir només com a tapadora per obviar situacions claríssimes d’injustícia, d’opressió o de subordinació. Tanmateix aquest no és l’únic fenomen contrari a la normalització de la llengua catalana, també ho és la seva divisió, tal i com estan promovent alguns sectors del País Valencià.

La llengua esdevé un element bàsic de la nostra identitat col·lectiva i un element clau per a la plena integració de les persones nouvingudes. Cada dia són més els ciutadans que perceben el procés de substitució lingüística que pateix la llengua catalana: mentre el coneixement de la nostra llengua avança i hi ha més persones que saben parlar-la i escriure-la, l'ús social de la llengua disminueix. El català no només es parla al Principat i, per això, no em de confondre que el seu ús social a l’Urgell és el mateix a totes les comarques dels Països Catalans. Hi ha molts territoris en què el castellà (i no cal dir el francès) està prenent espai al català i l’ús social de la llengua ha retrocedit i està retrocedint en les darreres dècades. Els governs del País Valencià o d’Aragó, en allò que ocupa a les comarques de la Franja de Ponent, porten anys arraconant o posant traves per a l’ús i prestigi de la nostra llengua.


Si l’any passat aquesta xerrada ens serví per apropar-nos i conèixer millor la situació sociolingüística i nacional de la Catalunya Nord, aquest any és l’hora d’apropar-nos a la realitat que viu la nostra llengua al llarg del País Valencià. El proper 29 d’octubre a les 8 de la tarda tindrà lloc a la sala annexa de la Biblioteca Comarcal una xerrada a càrrec de dos membres d’Escola Valenciana. Vindrà Amanda Gascó, la cap de comunicació de la federació, i Anna Gómez, membre de Reviscola, una de les entitats juvenils que la integren. Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua (FEV) és una entitat cívica formada per 24 associacions comarcals. El seu principal objectiu és la normalització lingüística en tots els àmbits d'ús de la llengua, amb especial incidència en el sistema educatiu valencià. Ens parlaran breument de la situació sociolingüística del País Valencià i, sobre tot, de com funcionen, del motius pels quals varen començar i de la seva necessària tasca avui en dia. És molt convenient recordar les paraules que digué l’escriptor i gramàtic de Castalla (l’Alcoià) Enric Valor referint-se a la nostra llengua: “El nostre valencià, el català de tots”.

Us hi esperem!

Associació Cultural Guixanet

Col·lectiu Perquè Vull!

Casal Popular Lo Clot de l’Infern

El Correllengua 2010, un cop més a Tàrrega

Un any més arriba el Correllengua a la nostra ciutat. El Correllengua és una campanya empesa i dirigida per la societat civil per reclamar l’ús social de la llengua catalana en tots els àmbits comunicatius arreu dels territoris de parla catalana, dels Països Catalans. A Tàrrega fa anys que s’impulsa aquesta imprescindible reivindicació, que nasqué aquí, de la mà de l’Associació Cultural Guixanet, acompanyada els dos anys anteriors del Col·lectiu Perquè Vull! i que suma en aquesta edició el Casal Popular Lo Clot de l’Infern de la capital de l’Urgell.

Enguany, el Correllengua durarà tres dies, de divendres a diumenge, i camina en paral·lel a la festivitat de la Castanyada. Ja fa tres anys que es recuperà l’organització d’una xerrada sobre la situació del català. Si l’any passat fou la Catalunya Nord, aquest any és l’hora d’apropar-nos a la situació del català al País Valencià. Per això vénen uns representants d’Escola Valenciana, una important federació d’entitats per la llengua. La xerrada tindrà lloc a la sala adjunta de la Biblioteca Comarcal de l’Urgell el divendres 29 d’octubre a les vuit del vespre.

El dissabte següent, dia 30, el lloc del Correllengua es trasllada a la Plaça del Carme i es destina, primer, als més petits, amb un espectacle infantil a càrrec d’Albert Show i una xocolatada de mans de l’Agrupament Escolta, que alhora estaran coent castanyes. Aquesta activitat s’inicia a les sis de la tarda i, després, a les vuit, començarà el tercer Concurs Internacional de Porronaires amb vi, moscatell i moltes ganes de passar-ho bé.

El diumenge a la nit, 31 d’octubre, tindrà lloc el que serà l’acte més concorregut. El Concert s’obre i es tanca amb dos grups locals. Primerament, amb els joves Break Down Palace i, després, amb la rumba-rock dels ja coneguts Naraina, amb uns quants anys d’experiència damunt dels escenaris. Entremig d’aquests grups, actuaran els gironins Deskarats, música ska de bon gust, i el grup Eina, antics Inadaptats, de música hardcore amb lletres reivindicatives de llibertat i justícia social. El concert començarà a les onze de la nit a l’espai MerCAT, a la Plaça de les Nacions sense Estat.

Us esperem a tots el actes!

Salut i llengua!

Associació Cultural Guixanet

Col·lectiu Perquè Vull!

Casal Popular Lo Clot de l’Infern

Correllengua de Tàrrega 2010

Divendres 29 d'octubre:
*20:00 - Xerrada sobre la situació del català (sala adjunta a la Biblioteca Comarcal, Plaça Sant Antoni)

Dissabte 30 d'octubre:
*18:00 - Xocolatada i espectacle infantil a càrrec d'Albert Show (el Pati-Plaça del Carme)
*20:00 - 3er Concurs Internacional de Porronaires (el Pati-Plaça del Carme)

Diumenge 31 d'octubre:
*23:00 - Concert Correllengua+Castanyada (Mercat Municipal, Plaça de les Nacions Sense Estat)
-- Break Down Palace (Pop-rock, Tàrrega)
-- Deskarats (Ska, Girona)
-- Eina (Hardcore, Vilafranca del Penedès)
-- Naraina (Rumba, Tàrrega)

Organitza:
*Associació Guixanet
*Col·lectiu Perquè Vull!
*Casal Popular Lo Clot de l'Infern

Col·labora:
*Ajuntament de Tàrrega
*Diputació de Lleida

10 raons per anar a la Vaga General el 29 de Setembre, contra la Reforma Laboral i contra les Retallades

1.- Per les persones aturades.
Als Països Catalans hi ha més de 1.400.000 aturats. Més del 36% no reben cap prestació. Més del 35% són de llarga durada. Més del 60% dels joves treballadors menors de 25 anys no té feina. El govern del PsoE, amb el suport del PP i CiU, ja avisen d’una “possible” retallada o reducció de la quantia de les prestacions. La Vaga General ha de servir per exigir la creació de llocs de treball
estables i amb condicions dignes, i per la protecció real de les persones aturades, durant tot el
temps en que no trobem feina.

2.- Contra la Banca i la resta de culpables de la crisi. Assenyalem als culpables de la crisi i a la colla de xoriços que se n'estan beneficiant…
Els bancs van rebre milers de milions d'euros dels fons públics, provocant el dèficit actual, i que
PsoE, PP, CiU, CEOE, la UE i l'FMI han “solucionat” amb retalls de salaris i llocs de treball,
congelant les pensions i fent-nos pagar més impostos. Fa uns anys els bancs i la gran patronal es
van fer d'or amb l’especulació immobiliària, i ara es tornen a folrar "deixant" els diners públics que havien rebut de l'estat, a les mateixes institucions públiques, pujant els interessos que els cobren als mateixos estats que els han finançat. Amb la Vaga General hem de dir ben alt i clar que aquí no falten diners, sinó que sobren lladres (grans executius, diputats, assessors, alta burocràcia política i sindical, militars, casa reial, etc.)

3.- Contra la Reforma Laboral i les retallades salarials
Dels més de 1.400.000 aturats reals que hi ha al nostre país, prop del 60% han perdut la feina
perquè no els van renovar els contractes temporals. La crisi a l’estat espanyol ha tingut un efecte
fulminant sobre les xifres de l’atur perquè una gran part de la població té contractes temporals,
que no costen res als patrons. Aquests contractes fem s’instauraren per “lluitar contra l’atur”.
Després, com la temporalitat era molt alta, digueren que s’havia d’abaratir l’acomiadament per
“crear” més contractes indefinits. Però la precarietat i l’acomiadament cada vegada més barat, no han reduït l’atur ni la temporalitat, no fan més que augmentar-les. Amb la Vaga General exigim posar fi a les agressions als drets laborals, exigim treball estable i digne.

4.- Per fer front a tot el que ens vindrà.
Els mercats financers i els seus dos principals servidors, el Fons Monetari Internacional i la UE
segueixen exigint noves mesures d’ajustament, i tornen a demanar la jubilació als 67 anys. A més, la patronal ja ha aprofitat el tràmit parlamentari de la reforma laboral per endurir-la. I el PP, CiU i PsoE, que semblen no posar-se d’acord en res, han aprovat aquesta nova reforma laboral sense gaires problemes. Amb la Vaga General, i més, hem de generar la màxima pressió possible per tirar enrere la Reforma Laboral i les retallades de salaris i de drets.

5.- Per la justícia social, la dignitat, la solidaritat i la llibertat.
Les polítiques dels governs que patim no es decideixen pels resultats electorals. Els que realment
governen no es presenten a les eleccions. Els mercats financers, la seua especulació i les obscures
agències que valoren la solvència dels estats són les que imposen les polítiques que ens fan, amb
el suport de les institucions europees. Els espanyolistes que no fan més que parlar de “la roja” o
de la “bandera”, fan en realitat tot el que els manen l’Obama, Sarkozy, Merkel, etc. La Vaga
General ha de servir per reivindicar la democràcia i la sobirania del nostre poble, i decidir unes
polítiques a favor dels interessos de la majoria treballadora, no dels rics i els
poderosos.

6.- Per començar a trencar les nostres cadenes.
Segons la major part dels mitjans de comunicació (propietat de bancs i grans multinacionals o de
les institucions públiques al seu servei) ens presenten la crisi com si fos una “catàstrofe natural”,
davant la qual diuen que tots hem de resignar-nos i apretar-nos el cinturó. Però totes les mesures que preses cauen sobre les espatlles de les persones treballadores, sense que els rics paguin res. La Vaga General els dirà ben clar que ja estem farts de les seves mentides i que exigim que els culpables comencin a pagar.


7.- Per avançar en la Unitat Obrera i Popular.
Les direccions dels sindicats “institucionals” i les seves burocràcies no han fet res més que portar
endavant una dinàmica de “diàleg i pau social”, sense consultar en cap moment al conjunt dels i
de les treballadores, afavorint la desmobilització, i per tant tots els atacs que estem patint. Així, no queda dubte que aquest model sindical de “pacte i negociació” està esgotat, i que hem d’avançar vers un model sindical d’alliberament, si volem fer recular tots aquests atacs. La Vaga General ha de significar el primer pas de l’escalada de mobilitzacions, organització i participació activa de totes les persones treballadores, sumant col·lectius de base, seccions sindicals, associacions culturals i de veïns, etc., per avançar en la construcció de la Unitat Popular, i poder aturar, totes i tots junts, els atacs del govern estatal i autonòmic.

8.- Perquè tot el que està passant no s'arreglarà votant ni PP, ni PsoE, ni CiU, etc.
Els que ens governen no fan més que repetir-nos que l’única funció democràtica que tenim les
persones treballadores és la de pagar els impostos (que els rics no paguen), votar cada 4 anys i si
no ens agraden els resultats, canviar el nostre vot en les següents eleccions. Ara bé, entre
Zapatero i Rajoy, Camps i Montilla, Millet, Fabra, Munar o Rita, no hi ha diferències ni en el model econòmic, ni en les mesures a aplicar, això sí, tots ben submisos als grans poders econòmics. Amb la Vaga General hem de recuperar la senda de la mobilització, i demostrar als poderosos que el Poble Treballador, unit i en moviment podem aconseguir recuperar tot el que ens han llevat.

9.- Per començar a mobilitzar-nos i augmentar el nivell de resposta i organització
obrera i popular.
La Vaga General convocada per al 29 de Setembre és una oportunitat excel·lent per trencar amb
la passivitat i la por, i aixecar un mur de solidaritat que colze a colze ens porte a fer recular tots
els atacs dels governs i patronals contra els nostres drets laborals i pel futur de les nostres
famílies.

10.-Per avançar i preparar la Vaga General a totes les nostres comarques, superant les fronteres dels estats espanyol i francès.
Cada vegada és més evident que l’estat espanyol està en fallida, i que les persones treballadores
de la nostra terra no estem fent res més que pagar els plats trencats de la incompetència de
l’espanyolisme més recalcitrant i de l’autonomisme. Amb la Vaga General hem de començar a
estendre la resposta a totes les nostres comarques, i des del Vinalopó i fins al Rosselló, fer que la
futura Vaga General a tota Europa siga Vaga General a tot el nostre país, avançant així en el camí
del nostre alliberament complet, com a persones, com a classe oprimida i com a poble ocupat. Informem-nos, organitzem-nos i lluitem per defensar els nostres treballs i els nostres drets!!

El 29 de Setembre totes i tots als carrers!! Vaga General!!

Coordinadora Obrera Sindical – COS
Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional

Crònica dels actes de la Diada

Tal i com estava previst, el passat 4 de setembre el Col·lectiu Perquè Vull! i el Casal Popular Lo Clot de l’Infern varem organitzar un seguit d'actes en motiu de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. Aquest any també hem avançat una setmana les activitats degut a la Fira de Teatre.

Els actes s’han iniciat a quarts de vuit amb una àmplia mostra de cultura popular. Han obert la festa els Bastoners del Pla de l’Aigua de Lleida i els Grallers de Rocafort de Vallbona per continuar amb la colla de Diables de Creixell que, durant més de trenta minuts, van oferir una espectacular mostra pirotècnica al bell mig de la Plaça de les Nacions.

Poc després ha començat el ja tradicional sopar popular amb llonganissa, cóc, amanida, pa, vi i postres, al qual hi ha assistit gairebé un centenar de persones. Just abans de l’actuació musical, es procedí a la lectura del manifest per dir, entre altres coses, i ara més que mai, que cap Estatut ens farà lliures. Poc després de les 11 de la nit, tres músics del grup targarí Naraina, sota el nom de “Carlitos i la seva rumba carinyosa”, animaren la nit. Finalment, es posà música de fons per acabar la jornada popular i reivindicativa dedicada a avançar en el camí de la Independència dels Països Catalans. Esperem trobar-vos en les pròximes ocasions.

Per acabar, volem agrair l’ajuda rebuda a tothom que hi posà el seu gra de sorra i també, a tots els assistents. Lluita sí i festa també!

Visca la Terra!

Col·lectiu Perquè Vull!

Casal Popular Lo Clot de l’Infern