Actes per la Diada: 6 de Setembre, tots a Tàrrega!

El dissabte 6 de Setembre el Col·lectiu Perquè Vull! organitza, a Tàrrega, un seguit d'actes per a celebrar la Diada Nacional de Catalunya. El programa d'actes és el següent:

20h Xerrada: "Pedrolo independentista". A càrrec de Josep Poveda, de la Fundació Manuel de Pedrolo.

21h Cercavila reivindicativa i lectura de manifest

22h Sopar popular amb productes de la terra. 8€ (IMPORTANT!! reservar a perquevull@moviments.net )

I a continuació, concert amb el cantautor tarragoní Josep Romeu.

Tots els actes es celebraran a la Plaça de les Nacions, tret de la cercavila, que recorrerà el centre de la ciutat. D'aquesta manera, des del Col·lectiu intentem convertir la Diada en una jornada de reivindicació més popular, fugint de les típiques i grises celebracions institucionals i apropant-la més al poble, fent-lo partícip d'ella.

Recordant-vos la iniciativa de penjar l'estelada a l'Ajuntament durant la Diada (i a totes les vostres cases, tant l'Onze com tota la Fira!), us convidem a tots a la Plaça de les Nacions el proper dissabte dia 6. Us hi esperem!

Per la Diada, penja l'estelada!

El passat 7 d’Agost, el Col·lectiu Perquè Vull! i l’Associació Guixanet varen presentar a l’Ajuntament de Tàrrega, com ja s’ha fet en molts d’altres municipis catalans, una moció demanant que durant la Diada Nacional de l’Onze de Setembre es pengi en un lloc destacat de l’edifici de l’Ajuntament, la senyera estelada, en commemoració del centenari de la seva creació.

Aquest any s’ha instituït la Comissió Cent Anys d’Estelada, comissió que difon aquesta efemèride mitjançant actes commemoratius i pedagògics, recordant els primers antecedents gràfics on apareixia una senyera estelada l’any 1908. Realment, però, l’estelada com la coneixem avui en dia fou dissenyada i impulsada per Vicenç Albert Ballester el 1919. Precisament, en Vicenç Ballester ha entrat aquest 2008 a l’Enciclopèdia Catalana, gràcies a la seva infatigable tasca en favor de les llibertats catalanes a través de múltiples iniciatives, tan polítiques com culturals. Alhora, l’any 2008 és una data d’aniversari doble, ja que el centenari de “l’estelada original” coincideix també amb el quarantè aniversari del canvi en l’estel, arran del naixement del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), l’any 1968.

A l’espera del que decideixi el Ple de l’Ajuntament i recordant que Tàrrega ja participà en la campanya “Un País, Una Bandera”, animem a tots els targarins i targarines, així com a la gent de la resta de la comarca i del país, a unir-se a aquesta celebració penjant la bandera estelada durant la celebració de la Diada d’enguany (i en tota la resta de les nostres festes i diades!), que alhora coincideix, amb la celebració de la Fira de Teatre al Carrer a la nostra ciutat.

Tàrrega, municipi lliure de transgènics

El passat 21 de Juliol, el Ple de l'Ajuntament de Tàrrega va aprovar la moció, presentada pel grup municipal d'ICV, en què es declara el nostre municipi "zona lliure de transgènics", fet que suposa que no s’hi podrà conrear cap tipus de llavor modificada genèticament. Aquesta moció, que va rebre 10 vots favorables i 6 abstencions, presenta el text següent:

MOCIÓ
A Catalunya hi ha ja més de 19.000 hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic. L’any 2006 el blat de moro transgènic representa el 55% de la producció total de blat de moro. L’any 2003 era només un 13%. A tot Europa se’n conreen, en petites explotacions, no més enllà de 7.000 hectàrees. Catalunya és, després d'Aragó, la comunitat autònoma amb més hectàrees de transgènics a Europa (un 40% de la producció total).

A Catalunya ja no hi ha ni un sol cultiu de panís ecològic ja que tots han quedat contaminats pels cultius de panís transgènic. Els transgènics s’han autoritzat “de facto” sense que els experiments sobre la seva innocuïtat o sobre la seva perillositat hagin estat acabats. S’imposa, doncs, aplicar el principi de precaució.

En aquesta línia de precaució s’està creant a nivell europeu una Xarxa de Regions Lliures d’OMG. Actualment 78 regions europees, 86 províncies, i més de 3.400 municipis ja s’han declarat lliures. La Toscana italiana va ser la primera a redactar una llei prohibint els OMG l’any 1999. A França, la campanya s’ha realitzat a nivell de municipis (més de 1.250 declarats lliures) i de regions (15 de les 21 regions franceses han fet declaracions en aquest sentit) i totes les regions de Grècia (54) s’han declarat lliures de transgènics.

A l’Estat Espanyol, Astúries, Euskadi i Menorca s’han declarat zones lliures de transgènics. Vint regions europees han signat la Carta de Regions i d’Autoritats Locals d’Europa sobre la coexistència entre OGM i els conreus tradicionals i biològics, entre les que destaquen el País Basc, la Bretanya, País de Gales, Salzburg, La Toscana i La Sardenya. Aquesta carta considera insuficients les recomanacions de la UE per evitar la possible contaminació i s’afirma que aquestes recomanacions no garanteixen que el dret a estar lliure de transgènics sigui real.

A Catalunya, l’Assemblea Pagesa amb el suport de Plataforma Rural, Xarxa Agroecològica-17 d’abril, Federació Catalana d’ONG’s per al Desenvolupament, l’Observatori del Deute en la Globalització i Àgora Nord-Sud, han realitzat un manifest contra la Llei de coexistència de cultius transgènics i altres formes de producció agrària.

El Manifest de Berlín per a les regions lliures d’OGM els van signar el 2005 innombrables ONG’s, partits polítics, governs locals, organitzacions agràries i de consumidors i col•lectius ecologistes. Finalment, a casa nostra s’ha signat el Manifest de Fraga que recolzen 18 entitats entre les quals destaca l’Assemblea Pagesa de Catalunya, Ecologistes en Acció, Serà de la Universitat de Lleida,...

Per tot això, invocant el principi de precaució que ha de guiar les decisions polítiques. Perquè l’extensió dels cultius transgènics no respon a una necessitat socialment compartida. El conjunt de ciutadans i ciutadanes europeus, la majoria de la població de l’Estat s’oposa als aliments transgènics. Segons les dades de l’Eurobaròmetre, només el 34% de la població està a favor de l’ús de la biotecnologia en els aliments.

Perquè l’agroecologia és una estratègia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrària i rural i a l’hora per garantir la seguretat alimentària. Perquè el cultiu de varietats modificades genèticament són un pas irreversible cap a la privatització de la vida i la dependència de la pagesia respecte de les multinacionals del sector, i els casos de contaminació creuada han demostrat que la coexistència no és possible.

ACORDS
1. Declarar el municipi de Tàrrega "zona lliure de transgènics", el que suposa que no s’hi podrà cultivar cap tipus de llavor modificada genèticament.

2. Demanar al Govern de la Generalitat que declari Catalunya zona lliure de transgènics.

3. Demanar al Govern de l’Estat Espanyol i al de la Generalitat de Catalunya que s’aturi la legislació reguladora de la coexistència entre cultius transgènics i les altres formes de producció agrària.

Des del Col·lectiu Perquè Vull! ens sentim doblement satisfets, primerament per l'aprovació, per part del Ple d'aquesta moció i en segon lloc, per haver contribuït des del Col·lectiu a aquest fet. Com recordareu, conjuntament amb la gent de Som Lo Que Sembrem, vàrem realitzar campanya de recollida de firmes per aconseguir una Catalunya lliure de transgènics, a través d'una Iniciativa Legislativa Popular (amb cent mil firmes entregades podem afirmar que el debat és portarà al Parlament), i també vàrem realitzar una xerrada informativa en el marc de la Fira del Medi Ambient.