dilluns, 6 de juny de 2011

Els riscos de l’energia nuclear, xerrada al Casal Popular El Rostoll

El Casal Popular El Rostoll, que fou inaugurat el mes de maig, arrenca les seves activitats amb una xerrada dedicada a l’energia nuclear. En aquests dies, arran de la trista situació de Japó que tots coneixem, el debat sobre les centrals nuclears s’ha tornat a posar amb força damunt de la taula dels ciutadans i de la classe política d’arreu del món. A més, a casa nostra, fa mesos que ens manifestem per impedir que s’acabi instal·lant un cementiri nuclear (Magatzem Temporal Centralitzat) a Ascó. La Coordinadora AntiNuclear de Catalunya (CANC) porta dècades denunciant els riscos de l’energia nuclear; actualment es denomina Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, amb les mateixes sigles.

El model energètic dels Països Catalans és fruit d’una nul·la planificació i de la cessió als poders econòmics: les quatre centrals nuclears que avui funcionen als Països Catalans són propietat de les grans multinacionals elèctriques Endesa i Iberdrola.

No es cap novetat que som víctimes de la dependència dels combustibles fòssils com el petroli i el gas natural. A més, el consum provinent de les energies renovables dista molt de ser el més aconsellable per apropar-nos a un model de desenvolupament sostenible. Però de totes maneres, cal dir amb claredat que aquesta tampoc en seria la solució en últim terme. No podem obviar que el problema real és el desorbitat continu creixement de consum d’energia que tot el primer món generem. Cal caminar decididament, doncs, cap un model de decreixement a tots els nivells i això passa també, és clar, pel del consum d’energia. Necessitem un canvi profund en el nostre model energètic, tant pel planeta com per les generacions futures.

Aquest proper divendres a les vuit del vespre, al Casal Popular el Rostoll (C/Ardèvol 12 bis) de Tàrrega, hi vindrà el Sergi Saladié, portaveu de la CANC i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, per parlar-nos de l’energia nuclear, el cementiri nuclear, les alternatives energètiques, l’accident de Fukushima i altres qüestions relacionades amb aquest tema.

Us convidem a tots a assistir a aquesta xerrada per compartir els uns amb els altres reflexions, opinions i punts de vista. 

Per la defensa del territori!
Visca la terra!

dimarts, 10 de maig de 2011

Crònica de la inauguració del Casal Popular El Rostoll


Aquest passat 7 de maig, com era previst, tingué lloc la inauguració del Casal Popular El Rostoll de Tàrrega (C/ Ardèvol, 12 bis) al que, al llarg de la tarda, hi assistiren més d’una setantena de persones. Diversos actes han servit, a la vegada, per celebrar aquesta fita i per denunciar l’actual situació en què ens trobem el conjunts de treballadors catalans: les gravíssimes retallades dels nostres drets socials i laborals més bàsics, com la destrucció del sistema públic de pensions, l’endarreriment de l’edat de jubilació o les retallades en la sanitat pública. I tot ben elaborat pel Govern de Madrid i pel nou Govern de la Generalitat, orquestrat alhora per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu. Unes mesures, totes elles, que se’ns venen com a necessàries i imprescindibles mentre veiem que no hi ha retallades, per exemple, en les despeses militars i que la monarquia espanyola segueix gaudint de tots els seus privilegis; unes mesures que, ras i curt, desmantellen els drets aconseguits durant anys de lluites obreres i reivindicacions veïnals.

Aquestes foren algunes de les conclusions a les que poguérem arribar després d’escoltar i interpel·lar l’economista Josep Manel Busqueta. En acabat, diverses persones començaren a pintar en una de les parets del casal un mural amb la silueta dels Països Catalans.

Poc després, dos membres del casal explicaren en què consisteix exactament el projecte iniciat i quines són les intencions i il·lusions dels socis del casal. Una d’elles donà la paraula a cadascun dels representats dels dos casals més propers que existeixen i que havien estat invitades: el Casal Popular l’Arreu de Mollerussa i el Casal Independentista Ocell Negre de Lleida. Ja per últim, pogué parlar el Ricardo Creus Albareda, un targarí fill del Talladell que fou el càrrec d’agitació de les Joventuts Socialistes Unificades durant la Guerra Civil. El Ricardo, per edat –era massa jove– no participà pròpiament en el conflicte armat però sí que s’involucrà socialment i defensà els valors i els ideals republicans, uns ideals que, malgrat els anys, segueixen, més que vius, intactes. Les seves paraules foren molt encertades i pertinents i després d’haver motivat diverses vegades tant les rialles com els aplaudiments dels assistents –i fins les emocions més sinceres– se li féu, en darrer terme, l’entrega d’un diploma com a membre honorífic del Casal Popular El Rostoll i soci número 1. Un cop acabada la inauguració, tothom pogué omplir-se la boca amb un petit piscolabis.

Per altra banda, volem aprofitar per agrair molt breument l’enorme suport rebut per part de totes aquelles persones que vinguéreu durant aquella jornada. Moltes gràcies.

Visca la Terra!

Organitzem-nos: uneix-te al Casal!

dilluns, 2 de maig de 2011

Inauguració del “Casal Popular El Rostoll” a Tàrrega: proper dissabte, 7 de maig

18:00h
Xerrada: "Context i anàlisi de les retallades socials" a càrrec de J.M. Busqueta
...
19:30h
Pintem un mural al Casal, t'hi apuntes?
...
20:30h
Acte d'inauguració amb intervencions de membres del Casal, de Ricard Creus Albareda, antifranquista targarí, i de representants d'altres casals de les Terres de Ponent

------------------------------------------------------------

Un desig fet realitat: aquest és el motiu pel qual escrivim aquestes línies. Des de l’estiu passat un grup de persones de l’Urgell hem estat treballant intensament pel que ara ja ha pres forma: un Casal Popular a Tàrrega. Tot començà amb l’impuls del col·lectiu Perquè Vull!, amb ja 3 anys de vida, que aconseguí engrescar a força persones més, igualment compromeses amb els Països Catalans i la justícia social, amb un projecte obert i de base com el nostre.

Avui ja podem mostrar que ens diem “El Rostoll” –Casal Popular El Rostoll–, part de les tiges que romanen al camp després de segar; per a nosaltres, aquesta imatge simbolitza la part de baix, les classes populars, la base, la que aguanta, la que no s’arrenca ni volent, cosa que indica fermesa. A més, amb el nom, reivindiquem el cereal, planta molt arrelada a l’Urgell, vinculada a un cultiu molt mediterrani i tradicional, vinculat a la pagesia, i per tant, a les arrels alimentàries, econòmiques, nacionals, de la nostra terra.

El Casal ha de ser un lloc de trobada per les persones i col·lectius compromesos amb la defensa dels nostres drets socials, laborals, nacionals i personals. El Casal ha de servir per enfortir la nostra consciència com a catalans i com a treballadors i ha de ser un espai que valori i fomenti el pensament crític. Així mateix, el Casal ha de ser la punta de llança de l’independentisme revolucionari d’aquesta part de les Terres de Ponent. Volem treballar per la defensa del territori, la sobirania alimentària i la dignitat dels pagesos; contra l’homofòbia i el sexisme; i per la defensa dels drets de les persones que cada cop tenen menys drets, com els treballadors homes i dones immigrants. Podríem parlar de moltes altres coses però, per damunt de tot, per allò pel que volem treballar per la comarca i transformar la societat és, simplement, per aconseguir una justícia social real arreu i la llibertat col·lectiva i personal del nostre poble i de tots els altres pobles explotats i oprimits que existeixen.

Així que, el proper dissabte 7 de maig, us invitem a la inauguració del “Casal Popular El Rostoll” (situat al carrer Ardèvol 12 bis, molt a prop de la xurreria del Pati), a les 6 de la tarda. L’acte començarà amb una xerrada per contextualitzar i analitzar les greus retallades socials, laborals i de serveis que estem patint i anirà a càrrec de l’economista Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Després, pels volts de les 7.30, entre tots i totes, pintarem un mural en una de les parets del Casal, us hi apunteu? A partir de les 8.30, començarem pròpiament l’acte d’inauguració del Casal amb algunes intervencions. Parlarà algun dels socis del Casal, que donarà la paraula als diferents invitats d’altres Casals Populars de Ponent, com Lleida i Mollerussa, i, a més a més, deixarà la paraula a un ferm i digne revolucionari antifranquista que visqué la Guerra Civil i la postguerra, un targarí fill del Talladell: el Ricardo Creus Albareda. Ja per acabar, farem una mica de festeta amb pica-pica inclòs i begudes de la terra.

Visca el Casal Popular El Rostoll!

Visca la terra! Independència i socialisme!

---------------------------------------------------------

Com arribar al Casal?

Casal Popular El Rostoll

Google Maps

diumenge, 3 d’abril de 2011

Concert reivindicatiu al tren entre Tàrrega i Cervera

El passat diumenge 27 de març tingué lloc el Festival Independent “Aquest tren va massa lent”, entre les ciutats de Tàrrega i Cervera. Es tracta d’un concert, d’una acció de caire festiu i reivindicatiu que denuncià, simplement, un fet al qual tots els ponentins hi estan ben avesats: “el tren de la Plana que va de Tàrrega a Barcelona tarda unes tres hores per recórrer els 120 quilòmetres aproximats que separen la capital de l’Urgell i Barcelona”, argumenten els cantants.

Membres dels grups targarins de Naraina i Dolton n’han estat els impulsors i organitzadors. Han rebut, també, el suport musical i actiu de Comandante Rock, El Petit de Cal Eril, La Terrasseta de Preixens, Pànic i els Grallers de la Barra de Tàrrega. Els organitzadors asseguren que el motiu del festival és “reivindicar una línia ferroviària que enllaci dignament les Terres de Ponent i la ciutat de Barcelona”. Volen “un transport públic assequible i adequat” i demanen “deixar de ser els protagonistes d’aquest còmic ranci i centralista”. Recorden que “per anar de Lleida a Barcelona fent ús del tren Alvia o del tren Avant, que baixen fins al Camp de Tarragona i recorren quasi dos vegades la distància del tren de la Plana, es tarda una hora i quart aproximadament”. A més, opinen que “la línia que va de Lleida a Barcelona que passa per Manresa tarda molt més del que pot considerar-se raonable”.

A l’andana, tot esperant el tren, ja hi havia la música dels grallers i tamborers. El concert s’inicià a les 16:22 dalt dels dos últims vagons del tren a Tàrrega en direcció a Barcelona al ritme de garrotín, el cant improvisat per excel·lència de les comarques de Ponent. Els garrotins que es pogueren sentir foren d’aquest estil: “Aquest tren va massa lent, faci aire o faci vent, potser aniria millor si tornés a anar amb carbó”. Així fou tot el trajecte fins a Cervera, on arribà el tren a les 16:33. Allí hi havia muntat un equip de so. Després de l’actuació dels targarins Dolton, el Carlitos, cantant de Naraina, llegí el manifest del Festival que acaba dient: “Tardem massa estona per arribar a Barcelona”. L’actuació seguí amb cançons de El Petit de Cal Eril, Comandante Rock i Naraina. Hi havia persones de diverses edats, inclosos nens i nenes: tot un acte que va saber lligar reivindicació, alegria, iniciativa i cultura populars. Acompanyà tot el trajecte el cap gros de la Rosalia de Tàrrega, molt estimada per grans i petits. Durant el concert, els grafiters de La Reserva pintaren un grafit en una tela. A les 17:35 s’encaminà la tornada a Tàrrega amb un altre tren i aquest cop els músics amenitzaren el transport amb rumba catalana i altres ritmes. En un dels dos vagons no pararen, tampoc, de tocar cançons del seu repertori els grallers de la colla popular targarina.

A l’acció hi assistí premsa local i prop d’unes 100 persones. A més dels grups musicals, els han donat suport l’Associació Guixanet, ICV de Tàrrega, el col·lectiu Perquè Vull!, La Reserva i el Casal Popular Lo Clot de l’Infern.

dissabte, 26 de març de 2011

Festival Independent Aquest Tren Va Massa Lent

27 de març, 16h, Estació RENFE - Tàrrega

En l'actualitat el tren de la Plana tarda més de 3 hores per recórrer els 120 km. aproximats que separen Tàrrega de Barcelona. Per anar de Lleida ciutat a Barcelona fent ús del tren “Avant” o del tren “Alvia”, que baixen fins al Camp de Tarragona i recorren quasi 2 vegades la distància del tren de la Plana, es tarda 1h i 12min. i 1h i 16min. respectivament. Per anar de Lleida ciutat a Madrid amb l'AVE es tarda 2h i 6min. I el pr...eu no resulta pas assequible per a tothom. A què es deu aquesta falta de proporcionalitat?

El motiu del present festival és reivindicar una línia ferroviària que enllaci dignament les terres de Ponent amb la ciutat de Barcelona. Volem un transport públic assequible i adequat als temps presents per anar i tornar de Barcelona sense agafar el cotxe, sense contaminar, sense ser discriminats per pertànyer o viure a terres ponentines. La línia que va de Lleida a Barcelona passant per Manresa tarda molt més del que pot considerar-se raonable. Només demanem deixar de ser els protagonistes d'aquest còmic ranci i centralista.

Si millorem el transport públic net i sostenible i agilitzem la comunicació de les zones interiors de Catalunya amb l'àrea metropolitana TOTHOM en surt guanyant.

Per això diem: TARDEM MASSA ESTONA PER ARRIBAR A BARCELONA!

*Acció-Concert-Reivindicació:
- Tàrrega: 16,00h – Inici concert dalt del tren direcció Cervera
- Cervera: 16,33h – Continuació concert a l’andana Renfe de Cervera
- Cervera: 17,35h – Final del concert dalt del tren de tornada a Tàrrega.

*Col·lectius i grups musicals organitzadors:
Naraina
Comandante Rock
Dolton
La Terrasseta de Preixens
El Petit de Cal Eril
Pànic
La Reserva
Casal Popular Lo Clot de l'Infern
Col·lectiu Perquè Vull!
ICV Tàrrega

dimecres, 9 de març de 2011

Taller sobre el patriarcat a Tàrrega


Com era previst, el passat divendres, en motiu de la Diada del 8 de març de les dones treballadores, tingué lloc una xerrada-taller a la sala adjunta de la Biblioteca Comarcal sobre el sistema patriarcal, o el que seria el mateix, sobre el sexisme en la societat i les opressions que pateixen les dones. La intenció era saber què és el patriarcat, com es manifesta, quines conseqüències té i com se’l pot combatre. Les encarregades de conduir el taller foren dues membres de Cau de Llunes - Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona.

L’acte consistí en una primera part més explicativa, en què aparegueren conceptes com violència de gènere, opressió, sexisme, masclisme, homofòbia, heteronormativitat (l’acceptació social més o menys conscient que entén que l’heterosexual és l’única sexualitat existent), discriminació, poder patern... I una segona part de debat obert i diàleg. La idea era trencar amb el típic esquema de xerrada i buscava la implicació dels assistents, al voltant d’una vintena de persones de totes les edats. Des de diferents punts de vista, s’analitzà l’opressió que encara pateixen les dones: ja sigui la pressió estètica que marca socialment el model de cossos de les dones en la publicitat i els mitjans de comunicació, entre d’altres; els rols de gènere o allò que socialment s’espera d’una dona pel sol fet de ser dona, com la seva actitud, comportament, llenguatge, aspiracions...; el fet que és la dona qui encara realitza majoritàriament les tasques de la casa o cura de familiars, si és el cas; o la també desigualtat salarial que perjudica les dones, entre moltes altres.



Entenem que totes aquestes diferències també són violència de gènere i que malgrat no és una violència directa o explícita cal entendre que les desigualtats socials o econòmiques i les pressions que de diferents formes i subtileses pateixen les dones són un injust predomini de l’home sobre la dona. Cal prendre’n consciència i actuar conseqüentment. La igualtat no arribarà solament amb una igualtat salarial, cal eliminar prejudicis, sexismes i fòbies. Cal tenir molt i molt present, a més, que el patriarcat existeix i que, dissortadament, és manifesta en cada moment; a més, concloguérem que el patriarcat, tot i que de manera diferent, també afecta els homes.

Contra tot tipus de sexisme: destruïm el patriarcat!

Col·lectiu Perquè Vull!

Casal Popular Lo Clot de l’Infern

dissabte, 26 de febrer de 2011

Xerrada antipatriarcal en motiu del Dia de la Dona Treballadora, 4 de març, 20h, Biblioteca Comarcal



En motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora (8 de març), el Col·lectiu Perquè Vull! i el Casal Popular Lo Clot de l'Infern organitzen el proper
divendres 4 de març una xerrada-taller d'introducció al patriarcat, que anirà a càrrec del col·lectiu Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona). La xerrada se celebrarà a la sala adjunta a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega (situada a la plaça de Sant Antoni), a les vuit del vespre.

Us hi esperem!

Organitza:
Col·lectiu Perquè Vull!
Casal Popular Lo Clot de l'Infern

dimecres, 23 de febrer de 2011

34 entitats de Ponent demanen l’absolució del jove barceloní que afrontarà un judici que el pot dur 8 anys a la presó


A través d’una carta pública en que també animen a assistir a la manifestació que aquest dissabte reclamarà la seva absolució en el judici de l’1 de març

Una trentena de col·lectius de les Terres de Ponent signen una carta pública titulada En Jona no pot anar a presó! on mostren la seva solidaritat amb en Jona, un jove compromès del barri de la Sagrada Família de Barcelona que el pròxim 1 de març haurà d’afrontar l’anomenat Judici de la Vergonya, on li demanen una pena de 8 anys de presó per la seva participació en una manifestació contra l'especulació urbanística que es produeix al barri de Ciutat Vella.

El text contextualitza el cas en la defensa del “Forat de la Vergonya”, un espai que va esdevenir un símbol de la iniciativa veïnal en contra de l’especulació a Barcelona. Aquesta lluita va incloure mobilitzacions com la manifestació que l’octubre de 2006 fou dissolta a cops de porra pels Mossos i que motiva les greus acusacions contra el jove.

Els col·lectius denuncien que en Jona és víctima de la criminalització a la gent que denuncia un sistema econòmic i una classe política responsables de l’especulació urbanística, que expulsa als veïns pobres del seu barri i beneficia el lucre privat.

El passat cap de setmana les mostres de suport amb en Jona i la resta d’encausats van donar-se lloc a diferents poblacions de Ponent.

La web www.absoluciojona.org recull tota la informació del cas i de les convocatòries de suport.


Carta pública de 34 col·lectius de Ponent: En Jona no pot anar a presó!

Aquests dies, diversos col·lectius de Ponent denunciem i difonem el cas del Jona, un jove del barri de la Sagrada Família de Barcelona que el pròxim 1 de març haurà d’afrontar un judici on li demanen una pena de 8 anys de presó per assistir a una manifestació contra l'especulació urbanística que es produeix al barri de Ciutat Vella.

És conegut com l’Ajuntament de Barcelona executa, des de fa anys, la reconversió d’aquest barri degradat (per ells) en un barri en concordança a la Barcelona del disseny i el turisme. Ho fa, per exemple, cedint espais públics a empreses privades i fent-ne fora als veïns, com el cas del “Forat de la Vergonya”: Una zona verda es va convertir en un projecte d’aparcament privat per als turistes i, pel camí, 200 veïns serien expulsats de les seves cases.

Per denunciar-ho, aquests veïns van transformar, al llarg de 6 anys, el solar deshabitat i ple de runa en un parc públic. Amb les seves pròpies mans, plantaren arbres fruiters, instal·laren bancs i mobiliari de joc infantil i delimitaren zones esportives. Però sense previ avís i evitant el diàleg, les màquines a sou de l'Ajuntament van destruir el que havia esdevingut un símbol de la iniciativa veïnal a Barcelona i van desallotjar els valents a qui encara no havien fet fora. Arran d'això, els veïns van convocar diferents mobilitzacions, com una manifestació que fou dissolta a cops de porra.

Una setmana després, el 13 d'octubre de 2006, els Mossos van detenir en Jona, un jove compromès i molt actiu en la vida col·lectiva del seu barri. Negant-li tota presumpció d'innocència i trepitjant els drets més bàsics d'una societat democràtica, el Jona va ser detingut al portal de casa seva, davant la seva companya, per part de quatre policies encaputxats que el van emmanillar i el van traslladar als calabossos, on el van interrogar, despullant-lo i agredint-lo físicament. En un context mediàtic que només parlava d’“antisistema”, el van acusar de llançar coets contra la policia i li van atribuir delictes de desordres públics, danys i atemptat a l'autoritat.

Entenem que, tampoc a les nostres terres, no ens podem quedar de braços creuats davant una injustícia com aquesta. És per això que, des de la seva detenció i especialment aquests dies hem organitzat accions com xerrades, parades informatives, pancartes gegants o cotxes per assistir a la manifestació del dissabte 26 de gener a Barcelona per difondre aquesta injustícia amb el Jona. Us animem a fer-vos vostre el cas i solidaritzar-vos seguint la campanya de suport ja que, com aquesta apunta, Quan l'especulació és un fet, manifestar-se és un dret! Jona absolució!

Signen:

Casal Popular Lo Clot de l'Infern de Tàrrega

Col·lectiu Perquè Vull!

i 32 col·lectius de Ponent més

diumenge, 20 de febrer de 2011

La solidaritat amb el jove barceloní que afrontarà un judici que el pot dur 8 anys a la presó arriba a Ponent


La solidaritat amb el jove barceloní que afrontarà un judici que el pot dur 8 anys a la presó arriba a Lleida, Mollerussa, Balaguer, Tàrrega, Cervera i Torà

A través de pancartes de denúncia, cartells i pintades a aquestes poblacions


Aquest cap de setmana col·lectius de les Terres de Ponent han mostrat la seva solidaritat i denúncia del cas d’en Jona, un jove compromès del barri de la Sagrada Família de Barcelona que el pròxim 1 de març haurà d’afrontar un judici on li demanen una pena de 8 anys de presó per la seva participació en una manifestació contra l'especulació urbanística que es produeix al barri de Ciutat Vella.

Pancartes al campanar de la Seu Vella de Lleida, a les muralles de Cervera, al Reguer de Tàrrega i als carrers de Balaguer, Mollerussa i Torà, junt amb pintades informatives i cartells, denuncien aquest cap de setmana el cas.


Tot i que no són les primeres mostres de suport amb en Jona a les nostres terres, ara diferents col·lectius es fan ressò, amb aquestes accions, de l’anomenat Judici de la Vergonya, que l’1 de març portarà al Jona davant el jutge. Per denunciar-ho, aquest dissabte 26 s’ha convocat una manifestació a Barcelona i des de Ponent s’estan coordinant cotxes per assistir-hi.

En Jona no és un delinqüent. És víctima de la criminalització a la gent que denuncia un sistema econòmic i una classe política responsables de l’especulació urbanística, que expulsa als veïns pobres del seu barri o ens impedeix accedir a un habitatge digne.

Podeu trobar informació més concreta del cas a www.absoluciojona.org.

dimarts, 25 de gener de 2011

50 entitats de Ponent s'oposen a la reforma de les pensions

Manifest “Les pensions públiques, ni tocar-les”

Amb el pretext de la crisi econòmica i els canvis estructurals que, segons ens diuen, és imprescindible aplicar per fer-hi front, s’està duent a terme l’intent de desmantellar la majoria dels drets socials, que després de molts anys de lluita, avui encara tenim. Amb aquesta excusa ahir ens van aplicar una reforma laboral que ens fa més precàries i, si no ho evitem, ara ens retallaran les pensions públiques.

Els discursos que empenyen en aquesta direcció ens volen convèncer de la inviabilitat de l’actual sistema públic de pensions justificant-se, bàsicament, en l’envelliment de la població. Per aquest motiu, volen allargar l’edat de jubilació i augmentar els anys de cotització pel càlcul de la pensió.

No obstant, aquesta argumentació és esbiaixada i parteix de posicions polítiques i ideològiques favorables a l’eliminació del sistema públic de pensions. És esbiaixada ja que, per avaluar la viabilitat de les pensions, la qüestió central no és el nombre de treballadors sinó la seva capacitat de produir riquesa (la seva productivitat), la qual cada vegada es major. A més, si el que falta són treballadors que cotitzin, sembla que en un context del 20% d’atur no hi ha d’haver problema si es generen les polítiques d’ocupació de qualitat necessàries.

A més, contràriament a les anàlisis dels que pronostiquen la insostenibilitat financera del sistema, les estadístiques indiquen que el sistema no presenta dèficit sinó superàvit: en els darrers trenta anys (inclosos els darrers de crisi) observant les cotitzacions salarials a la Seguretat Social i les despeses en pensions contributives, sempre els ingressos han superat les despeses.

Veritablement, doncs, el que s’amaga darrera del discurs de la “inviabilitat” dels sistema públic del pensions són els interessos del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores) per controlar una gran quantitat de recursos avui encara sota control públic.

Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? El sistema públic de pensions representa un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials aconseguits gràcies a l’esforç i el sacrifici de moltes persones per millorar les condicions de vida dels seus conciutadans i les generacions futures. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.

Pensem que el fet que les persones aconsegueixen viure més anys no és un problema social, tal i com se’ns presenta, si no una sort. Existeixen suficients recursos per aconseguir que els avis d’ara i els del futur visquin amb dignitat la resta de la seva vida.

Permetre la retallada de les pensions públiques representa retrocedir en una de les conquestes cíviques més importants dels darrers segles. Per responsabilitat i per dignitat social, no ho podem permetre.

Terres de Ponent, 24 de gener de 2011

Les entitats que signen el manifest són:

A les trinxeres

Assemblea Antirepressiva de Ponent

Assemblea Ciutadana de Ponent “Que la crisi la paguin els rics”

Assemblea de Joves de Cervera

Assemblea de Joves de Lleida

Assemblea Pagesa

Associació Catalana de Juristes Demòcrates

Associació Cultural Antiracista de les Terres de Ponent

Associació Cultural Guixanet de Tàrrega

Associació Cultural La Dalla d'Alfés

Associació de Dones del Pallars Sobirà

Associació Muntanya Viva

Ateneu Popular Garriguenc

Ball de Bastons del Pla de l'Aigua

Banc del Temps de la Bordeta

Candidatura d’Unitat Popular

Casal Pere III - Ateneu de Balaguer

Casal Popular Lo Clot de l'Infern de Tàrrega

Casal Independentista d’Agitació Cultural l’Ocell Negre de Lleida

Centre Social Autogestionat La Maranya

Centre Social Casa Xorret

Centre Social Ocupat La Chispa

Colla Bastonera de Balaguer

Colla Castellera Los Marracos de la UdL

Col·lectiu Perquè Vull!

Comissió de dret laboral i seguretat social del Col·legi d'Advocats de Lleida

Confederació General del Treball de Lleida

Consell de l’Agrupament Escolta Alosa de Lleida

Cooperativa de consum ecològic "Lo Fato"

Cooperativa l'Olivera SCCL

Des de Baix

Grup de Joves de Tremp

Grup de Recerca de la Cultura Popular de Ponent (Diables i Grallers de Lleida, Colla Infantil i Ball dels Diables, Colla de Diables dels Marraquets, Escola de Gralla de Lleida, Societat Carnavalesca Pau Pi, FLIPA i Coordinadora de Diables de Ponent)

Intersindical-CSC Lleida

Jovent d’Agramunt

Justícia i Pau Lleida

Kol·lectiu Agroecològic (UdL)

Lleida Treballadora

Lo Decreixement a Ponent

Lokalillo de Balaguer

Lo Somriure Solidari

Maulets Ponent

Partit Comunista del Poble Català

Partit Humanista

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Sindicat de la Muntanya Pilum-CGT

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Slow Food Lleida

Som Lo Que Sembrem Ponent

Suport Ponent

dijous, 6 de gener de 2011

Entrega de la panera sortejada pel Casal Popular Lo Clot de l’Infern


L’assemblea del futur Casal Popular Lo Clot de l’
Infern de Tàrrega, que porta mesos reunint-se, ha sortejat una panera de productes per aquestes dates. La cistella fou entregada per un membre del Casal el dia 25 de desembre als seus dos guanyadors: Josep Sotillos i Pilar Serra, veïns de Calaf que havien comprat el número 250. El nombre premiat havia de correspondre als tres últims dígits del primer premi de la Loteria estatal.


La panera contenia diversos productes de les nostres comarques ponentines com moscatell, ratafia, neules, galetes, torrons diversos, xocolata a la pedra, vi blanc, vi negre, cava, un pernil d’espatlla petit, formatge, embotits diversos, una garrafa de 5 litres d’oli d’oliva, olives arbequines, un CD d’en Cesk Freixas, un DVD, un llibre de Manuel de Pedrolo de l’Editorial El Jonc i una senalla.

Des del projecte per crear un Casal Popular Independentista a la capital de l’Urgell aprofitem per agrair la col·laboració i el suport de totes aquelles persones que ens compraren algun número.

Endavant amb el Casal!

Visca la llengua i visca la Terra!

Casal Popular Lo Clot de l'Infern