El proper divendres 30 i dissabte 31 d'octubre es celebrarà la sisena edició del Correllengua a la ciutat

Després de tres segles i mig de persecució política i lingüística, la realitat que es viu avui als Països Catalans és encara de conflicte lingüístic. La lluita per la conservació del català ha esdevingut una necessitat vital per a la nostra nació. La situació de bilingüisme oficial, no constitueix, una bona solució per al conflicte lingüístic i per a la normalització de la llengua catalana. L’apel•lació al bilingüisme, a més, sol servir només com a tapadora per obviar situacions claríssimes d’injustícia, d’opressió o de subordinació. Tanmateix aquest no és l’únic fenomen contrari a la normalització de la llengua catalana, també ho és la seva divisió, tal i com estan promovent alguns sectors del País Valencià.

Avui dia, i encara amb més motiu davant dels reptes de la construcció europea, ens cal enfortir la nostra personalitat com a poble. En aquest sentit, la llengua esdevé un element bàsic de la nostra identitat col•lectiva i un element clau per a la plena integració de les persones nouvingudes.
Cada dia són més les ciutadanes i els ciutadans que perceben el procés de substitució lingüística que pateix la llengua catalana: mentre el coneixement de la llengua catalana avança i hi ha més persones que saben parlar-la i escriure-la, l'ús social de la llengua disminueix.

Si aquest procés no s'inverteix, la llengua catalana entrarà, fatalment, en fase terminal. Davant d’aquesta situació, a la llengua catalana li queden dues alternatives: la substitució definitiva per part de l’espanyol i el francès o bé la plena normalització com a llengua preeminent i comuna arreu dels Països Catalans.

D'aquí, la necessitat de mobilitzar, un altra vegada, la societat civil catalana aprofitant el dinamisme que ens ha caracteritzat al llarg de la nostra història. Per aquest motiu hem preparat uns actes festius i reivindicatius que pretenen arribar a gent de totes les edats:

Divendres 30
20h Biblioteca: Xerrada sobre l’estat de la llengua a la Catalunya Nord
21h Plaça Major: 2on Concurs de Porronaires, i sopar-tastet

Dissabte 31
17h Jardí Ateneu: Cercavila amb: La Fal•lera Gegantera, Esbart Albada, Pio Guantxo i Rosalia, Youngers Batucada, Dimonis de la BAT i Grallers de la Barra
18h Pati: espectacle infantil amb Albert Show
Xocolatada i castanyes, amb l’Agrupament Escolta
23h Sala Mercat: concert gratuït amb
DIJOUS PAELLA
EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC
ESCALIVADA
PUNTXADISCOS PILÓS

Una xerrada sobre la situació de la llengua a la Catalunya Nord obre el Correllengua de Tàrrega

El proper divendres 30 d’octubre s’inicia un any més el Correllengua a Tàrrega. A les 8 de la tarda tindrà lloc a la sala annexa de la Biblioteca Comarcal una interessantíssima xerrada sobre la història i l’estat de la llengua catalana a la Catalunya Nord, a càrrec d’una activista independentista nord-catalana. Les comarques catalanes del nord dels Pirineus (el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, mitja Cerdanya i el Capcir) s’annexionaren a França amb la signatura del Tractat dels Pirineus l’any 1659 i han romàs sota domini francès des de llavors. Aquest 2009 es compleixen els 350 anys d’aquell tractat i per això un seguit d’entitats socials i polítiques de la Catalunya Nord impulsen activitats de divulgació i reivindicació durant el mes de novembre. Com cada any, la flama del Correllengua acabarà el 7 de novembre amb una manifestació a Perpinyà, però aquesta vegada amb més sentit que mai.

Des del Col·lectiu Perquè Vull! de Tàrrega no oblidem ni obviem el nostre vertader marc nacional i per això creiem molt important conèixer les peculiaritats de totes les realitats socials i lingüístiques de cadascun dels territoris que van de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, o sigui, els Països Catalans. Portem 350 anys dividits com a poble i en el territori català sota domini francès s’ha intentat eliminar la nostra llengua i la nostra identitat durant tots aquests segles. Avui en dia, en conseqüència, la situació és molt preocupant i està clar que el català no té reconeixement oficial i continua menyspreat i atacat per l’administració francesa. De la mateixa manera, la resta de nació portem més de 300 anys d’ocupació sota dominació espanyola. Hi ha molts territoris en què el castellà està prenent espai al català i l’ús social de la llengua ha retrocedit i està retrocedint en les darreres dècades. Els governs del País Valencià o d’Aragó, en allò que ocupa a les comarques de la Franja de Ponent, porten dècades arraconant o posant traves per a l’ús i prestigi de la nostra llengua.

Així mateix, volem aprofitar per fer una petita reflexió i és que correspon als catalans i als catalanoparlants d’explicar i fer entendre als nous immigrants la importància que té la nostra llengua i la situació real de retrocés en què es troba. No podem passar-nos al castellà a la mínima; els hem de parlar en català i animar-los a què l’aprenguin i el parlin. El català es troba amb moltes problemàtiques arreu del territori i no hem d’oblidar mai que no només es parla a Catalunya.

Us animem finalment a què assistiu a tots els actes del Correllengua dels dies 30 i 31 d’octubre i especialment a què assistiu a aquesta interessant xerrada. Un cop finalitzi, s’anirà en cercavila pel Carrer Major fins a la Plaça Major i allí es realitzarà el II Concurs de Porronaires de Tàrrega. Us hi esperem!

Correllengua de l'Urgell 2009, 12 d'Octubre

5a edició del Correllengua de l'Urgell, organitzat per diverses poblacions de la nostra comarca.
Una bona excusa per tal de trobar-nos a una festa que pretén ser un reivindicació de la nostra llengua.

Els objectius del Correllengua són dos:

- Reclamar un major ús social de la llengua en tots els àmbits que li són propis, tot incidint en la presa de consciència de la gent respecte aquest fet.

- La defensa de la unitat i l'oficialitat de la llengua catalana en tot el seu territori, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

Aquests objectius responen a la realitat lingüística i social del nostre país, que ens demostra que encara cal una tasca de suport a la llengua catalana.

Actes:

11h a Verdú, esmorzar popular i música.

12h Caravana per la Llengua de Verdú, a Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola, Tornabous, Tarròs, la Fuliola, Boldú i Castellserà.

13h a Castellserà, cercavila amb els Grallers de la Barra.

14h Dinar popular al pavelló de Castellserà. Seguidament, concert amb la rumba de Carinyosa de Carlitos, i lectura del Manifest per la Llengua.

17h al mateix lloc, espectacle infantil amb Albert Show.

Entitats organitzadores o col.laboradores:
AEIG Marinada de Verdú, l'Esplai de Castellserà, Col·lectiu Perquè Vull!, La Rància, Ajuntament de Verdú, Ajuntament de Castellserà, Associació Guixanet, CAL, Diputació de Lleida i Consell Comarcal de l'Urgell

Crònica dels actes de la Diada

Tal i com estava anunciat, el passat 5 de setembre, el col·lectiu targarí Perquè Vull! realitzàrem els diferents actes previstos per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Aquest any també hem decidit avançar uns dies la celebració de la Diada perquè l’11 de setembre és la Fira de Teatre al Carrer i a efectes pràctics és molt més assequible així.

A la xerrada hi assistiren una quarantena de persones i anà a càrrec de la Mariona Lladonosa, membre de la Candidatura d’ Unitat Popular (CUP) de Lleida. Explicà el projecte de l’Ajuntament de convertir l’edifici del Roser d’aquesta ciutat en un Parador “Nacional”, o el que és el mateix, un hotel de luxe. Argumentà el seu posicionament contrari al projecte de la Paeria perquè no conserva el Patrimoni local per al conjunt de la ciutadania, perquè no ajudarà a millorar la degradació que el barri pateix i perquè el Parador esborrarà la història de la ciutat i del poble català ja que fou allí on resistiren i moriren els últims defensors de Lleida davant de les tropes borbòniques de Felip V el 1707. A continuació parlà un membre de l’Assemblea de Joves de Lleida (AJLL) per explicar l’actualitat del cas que pateix després de ser agredit i detingut l’11 de setembre passat mentre protestava pacíficament contra aquest projecte de la Paeria durant l’ofrena floral al Roser.

Imatge de la xerrada sobre el Roser de Lleida.

En segon lloc, començà l’àmplia mostra de cultura popular, seguida per prop de dues-centes persones i en la què hi participaren els Grallers de la Barra de Tàrrega amb els seus capgrossos, la Colla Bastonera del Pla de l’ Aigua de Lleida i els Bastoners del Casal Pere III de Balaguer. Durant la mostra es representà també el ball de la Polca d’Ours, un ball on s’implicà bona part de la gent que assistia a la mostra. Poc després, passades les 10 de la nit, s’inicià a la mateixa plaça de les Nacions el sopar popular amb gairebé un centenar de persones.

Ballant la Polca d'Ours durant la mostra de cultura popular

Els Bastoners del Pla de l'Aigua en plena actuació

Prop d'un centenar de persones al sopar

Tot seguit, tingué lloc la lectura del manifest abans de donar pas a l’actuació musical de Lo Noi Del Cirerer, un cantautor resident a Torà. Finalment, es posà música de fons per acabar una jornada popular i festiva dedicada a avançar cap a la independència dels Països Catalans.

Actuació de Lo Noi del Cirerer

Agraïm molt sincerament a tothom que ens ajudà a muntar els actes i a totes les persones que hi assistiren.

Salut i lluita!

Imatge que presentava la Plaça de les Nacions Sense Esta durant el sopar popular

Manifest per la Diada Nacional de Catalunya'09

És en aquest 2009 que recordem els 350 anys del Tractat dels Pirineus i, per tant, la divisió que això suposà per al nostre país ja que les comarques del nord passaren a formar part de l’Estat francès sota la monarquia de Lluís XIV, l’avi de Felip V. Els Països Catalans portem més de tres segles de lluita i resistència per tal de no acabar integrats i anorreats a tots els nivells pels dos estats que ens oprimeixen: l’espanyol i el francès. Avui, 5 de Setembre de 2009, data propera a la Diada Nacional de Catalunya, el Col·lectiu Perquè Vull! i l’Esquerra Independentista de Ponent ens donem cita a Tàrrega per afirmar una vegada més el nostre compromís i la nostra més ferma voluntat d’alliberament nacional i de classe.

Així doncs, diem que els Estatuts d’autonomia sorgits de la mal anomenada “Transició democràtica” mai han estat la resposta a l’opressió que patim com a poble i que mai hem cregut que la solució fos suplicar a Madrid o París que ens respectessin. Les reformes estatutàries sols han servit i serviran per continuar la nostra agonia nacional formant part d’ uns Estats que ens esmicolen i neguen la unitat nacional. És en els dies d’avui quan més cruament les classes populars dels Països Catalans estem patint la crisi capitalista. L’augment de l’atur és un greu problema per als ciutadans i la precarietat laboral continua imposant-se descaradament com un fet de normalitat, i de forma més contundent encara, entre els joves i els immigrants. La classe política i el poder econòmic de bancs i multinacionals en són els culpables. Aquesta crisi és fruit de la pròpia contradicció del model capitalista, insolidari i profundament injust per la immensa majoria de la població mundial ja que la condemna a la pobresa i a l’explotació. Com a poble que no renuncia a viure plenament la seva cultura no renunciem ni renunciarem, doncs, al dret democràtic de l’Autodeterminació, dret cabdal que ens ha de servir per seguir amb el nostre objectiu de transformar la societat per arribar algun dia a uns Països Catalans totalment lliures i socialment justos.

A Tàrrega, per segona vegada, organitzem aquests actes populars perquè creiem que la Diada ha de ser quelcom més que l’actuació institucional que cada any es repeteix al monument de la nostra ciutat dedicat a Rafael de Casanova. Reivindiquem, doncs, una jornada menys simbòlica i més popular, participativa i conscienciadora.

Perquè creiem que una altra Tàrrega és possible dins d’un projecte nacional de democràcia popular participativa.

Perquè els targarins no acceptem les decisions dels nostres polítics, que especulen amb el sòl, agredeixen el territori i provoquen un creixement demogràfic desmesurat.

I perquè creiem amb fermesa en la Unitat Popular com a eina per avançar en aquest camí de lluita.

Per una Tàrrega viva i combativa!

Per uns Països Catalans independents i socialistes!

Visca la terra!