15 anys sense Guillem Agulló

Des del Col·lectiu Perquè vull! volem retre el nostre petit homenatge a la memòria del malaurat company Guillem Agulló Salvador, que tal dia com avui, ara ja fa quinze anys, ens va deixar assassinat a Montanejos (Alt Millars).

Guillem Agulló va néixer el 1975 a Burjassot (l’Horta). Militava a Maulets i l'any 1993 el van matar a ganivetades. L’autor material del crim i els seus acompanyants eren coneguts per la seva ideologia d’extrema dreta i espanyolista; bo i així, el jutge i els partits hegemònics al País Valencià van negar mil vegades el mòbil polític del crim.

Els sequaços dels assassins van voler celebrar la proesa i feren llenya de l'arbre caigut. Una setmana després del crim desplegaren una pancarta al camp del Mestalla, amb el text “Guillem, jódete”, i la família de la víctima va començar a rebre trucades amenaçadores i d’escarn; un suplici que ha durat anys i que no ha estat perseguit policialment.

El judici pel cas va tenir lloc a Castelló de la Plana el 1995. El jutge va condemnar un dels acusats i autor confés de les ganivetades, Pedro Cuevas, a catorze anys de presó per homicidi, i va absoldre la resta del grup. El judici va ser irregular, perquè el jutge acceptà un estrany testimoni “X”, presentat per la defensa, que declarà sota secret, i per tant no fou possible rebatre’l. Maulets, que exercia l’acusació particular, es retirà del judici. Pedro Cuevas només va complir quatre anys de presó, i en les eleccions autonòmiques del maig de 2007 es presentà a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4 per Xiva.

Tant de bo aquest fos un fet aïllat, però en aquests darrers quinze anys, les agressions per part de l'ultra-dreta no han cessat, ni al País Valencià, ni al Principat, ni enlloc. Amb la permissivitat policial com a testimoni passiu, podríem enumerar centenars d'agressions contra immigrants, centres socials, llibreries i seus de partits d’esquerra i nacionalistes, amb total indiferència mediàtica i el desdeny governamental.

Per aquest motiu i perquè vull/perquè volem que aquest fet no caigui en l'oblit, presentarem un prec a l'Ajuntament de Tàrrega demanant que es coincideixi un carrer del nostre municipi a la memòria d'en Guillem.

Per últim, cito (sense permís, espero que em perdoni l'autor) un tros del llibre que Jaume Fuster va escriure sobre la mort d'en Guillem:

[…]
Els onze centímetres i dos mil·límetres d’acer t’encaren, Guillem. Et protegeixes de forma instintiva, com pots. Sents talls, als braços, a les mans. No, encara no tens por, només sorpresa, només ràbia, només dolor.

La ganivetada penetra en el pit, buscant el bessó de la vida. Quatre centímetres d’acer en ple cor. I la nit de Montanejos es congela, Guillem, i s’escapa amb el doll de la teva sang, esclata en una blancor fosca i definitiva que desbloca els rellotges, arriba españa, i enceta el ritme dels braços alts… con la camisa nueva que tú bordaste en rojo ayer, que s’allunya, s’allunya, es fon… volverán banderas victoriosas, i tornes a l’habitació orejada i lluminosa, amb la senyera estelada, la silueta del país -països- que estimes, les fotos de Wembley, el llibre de la Roig, la cinta dels Pets, els cartells dels actes reivindicatius, l’escalfor de la mare, la fermesa del pare, l’alegria enjogassada de les germanes… impasible el ademán.