El proper dissabte 25 d’abril el País Valencià torna a commemorar la desfeta d’Almansa i l’inici de l’ocupació espanyola ara fa 302 anys. Enguany, a aquesta efemèride se li suma una altra: els 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de València. Per si fóra poc, la conjuntura econòmica i social actual no pot ser més angoixosa pels treballadors catalans, els quals estem patint en primera persona l’onada de retalls socials que comporta la crisi del sistema actual.
Amb aquestes raons a les esquenes, la campanya “
300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència”, que aplega l'esquerra independentista, fa una crida per participar activament en la manifestació i la resta d'actes convocats a València, un any més, pel proper 25 d’abril.
Des de Ponent s'ha organitzat un autocar per assistir-hi. Apunta-t'hi!:
DISSABTE 25 D'ABRIL
- Sortida de Lleida a les 06:00h, davant l'edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida.
- A les 12h, s'assistirà a la manifestació i acte polític que les assemblees de joves del país convoquen a la localitat de Torrent (pròxima a València), seguit de dinar popular.
- A les 18h, hi haurà una mostra de cultura popular a València (Pl.Sant Agustí), seguida de la manifestació que convoca l'esquerra independentista i l'acte polític que es realitzarà just a sota de les Torres de Serrans.
- Després dels concerts -gratuïts-, sobre la 01:00 de la matinada, es tornarà cap a Lleida.
- Preu: 25 euros
Des del Col·lectiu Perquè Vull ens fem ressò d'aquesta convocatòria i de la possibilitat d'assistir-hi des de Ponent i a la vegada ens adherim al manifest de la diada d'enguany, que és el següent:
25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a
totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud.
Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Si voleu adherir-vos no dubteu en fer-ho enviant un correu a
300anys25abril@gmail.com
